Quantcast
Channel: Peona i Peó CE
Viewing all 75 articles
Browse latest View live

Campionat Escolar de Barcelona individual

$
0
0
Es presentava un Escolar diferent des del meu punt de vista. Molt pocs jugadors tant a la categoria sots-16 com a la sots-18. És normal que a mesura que augmenta la categoria molts nens ho van deixant i es veu un grup de jugadors més reduït, fins a tal punt que el nivell és molt alt degut a que no hi ha partida fàcil. Un pèl estranya també degut a que hi havia jugadors capdavanters en la categoria sots-16 que no hi eren, com els jugadors de Peona i Peó Ferran Cervelló i Daniel García Ramos, o el del Vila Olímpica Alexandre Ventura. Sens dubte que amb aquests tres jugadors el campionat hagués guanyat prestigi i molt nivell, però d'aquesta manera ha permès que jugadors que a priori no eren favorits tinguessin més protagonisme. En pràcticament totes les categories hi ha hagut un dominador de principi a fi i finalment s'ha acabat imposant.
Alguns hem intentat que això succeís, i com sovint sol passar, en va. Algun dia, algun dia...




Categoria sots-18
Campió: MC Carlos Rojano, de La Colmena, amb set punts de vuit i realitzant un magnífic torneig. Líder de principi a fi, ha demostrat ser el millor jugador de la categoria.
Sots-campió: Màxim Ventura, del Vila Olímpica, amb sis punts i mig de vuit i quallant de la mateixa manera un gran campionat. Ha finalitzat el torneig també invicte.
Tercer classificat: Oriol Porta, de l'Ateneu Colón, amb sis punts de vuit possibles i jugant a un gran nivell en tot moment. Tan sols va perdre amb el primer classificat.



No hi ha hagut massa sorpreses doncs en aquesta categoria sots-18. Ha estat, com es preveia, una categoria igualada i amb matxos molt interessants entre joves promeses dels escacs catalans. Al podi també hi podrien haver entrat forts jugadors com el MC Pau Juan, del Catalunya, o el mateix David Poyato, del Sant Martí, una de les revelacions del torneig. Amb una ronda menys i amb quatre punts i mig trobem al jugador del Catalunya Alejandro Sáez, els mateixos punts que Sergi Liarte, del Sant Andreu, i José Sánchez, de l'Hospitalet.

Classificació final sots-18

Categoria sots-16
Campió: Xavier Martínez Pla, del Tres Peons, amb sis punts i mig de vuit possibles i acabant invicte. Va defensar el primer tauler en pràcticament totes les rondes.
Sots-campió: Max Orteu, de l'Escola d'Escacs de Barcelona, amb sis punts de vuit possibles i jugant una ronda menys. L'última ronda ha estat decisiva.
Tercer classificat: Jaume Lladós, de Peona i Peó, amb sis punts de vuit possibles i guanyant cinc partides seguides. Gran sprint d'aquest jugador en les rondes finals.

Bad luck Mr. Collell, once again.
En una categoria on, curiosament, els tres primers classificats han estat jugadors de primer any, hi ha hagut emoció fins al final, i és que el que semblava que seria el campió indiscutiblement va haver de suar per empatar amb el que seria el tercer classificat, que buscava la victòria en un acte de valentia. La partida entre Carlos Hernández (4t classificat) i Max Orteu, que va decidir la segona plaça, va ser apassionant, i és que la partida es va capgirar diverses vegades, i finalment en Max es va endur el punt. Bon torneig de Raúl Navarro, de l'Ateneu Colón, una de les revelacions del torneig.

Personalment vaig estar amunt durant tot el campionat, i la veritat és que va ser una autèntica frustració acabar vuitè després de liderar el torneig en més d'una ronda i aguantar el frec a frec amb el líder durant forces jornades. Amb una partida menys es va posar difícil assolir el primer lloc i dues derrotes seguides em van apartar dels cinc primers. No hi va haver sort, però molt satisfet amb el joc desplegat.

Classificació final sots-16

Categoria sots-14
Campió: Xavier Povill, de Peona i Peó, amb set punts de vuit possibles i estan a un altíssim nivell. Líder del torneig en tot moment, va estar esplèndid en els moments clau.
Sots-campió: Guillem Porta, de l'Ateneu Colón, amb sis punts i mig de vuit possibles i guanyant una última ronda decisiva amb un rival directe.
Tercer classificat (en aquest cas classificada): Andrea Jausàs, de l'EDAMI, amb sis punts i mig de vuit possibles i sent l'única noia en entrar al podi en totes les categories.

També molta emoció en aquesta categoria sots-14, el líder amb unes taules en tenia prou però la partida va ser disputada. En els matxos directes d'aquesta última ronda s'han establert els líders de la categoria, però cal recordar a aquells que han estat a punt, com en Carlos Martínez, en Jordi Lladós i en Daniel Codina, de Peona i Peó, l'Albert Castillo i en Pol Bover, del Vila Olímpica, en Manuel Pulido, de La Colmena i l'Alejandro Samas, de La Lira. Una de les categories més disputades.

Classificació final sots-14

Categoria sots-12
Campió: Héctor Sama, de la Lira, amb set punts de vuit possibles i demostrant ser el millor de la categoria. Líder també de principi a fi, no va tenir pietat dels seus perseguidors.
Sots-campió: Víctor Álvarez Albiol, del Foment Martinenc, amb sis punts i mig de vuit possibles. La derrota amb el que seria el campió va fer que s'hagués de conformar amb la segona plaça.
Tercer classificat: Marcel Claramunt, de l'Ateneu Colón, amb sis punts i mig de vuit possibles i estan amunt en tot moment. Va empatar amb el campió a la darrera ronda.

Curiosament els tres primers del rànking han sigut els tres primers classificats de la classificació final, i és que aquesta ha estat molt ajustada en tot moment. Amb sis i mig també trobem a Pol Brunet, de La Lira, i amb sis un gran nombre de jugadors com l'Eduard Cano, de l'Ateneu Colón, la Laura Povill, de Peona i Peó, en Lluc Vila, del Col·legi Sant Miquel, o en Sergi Riu i la Nerea Sarrio, d'EDAMI els dos. Una categoria sots-12 molt dura.

Classificació final categoria sots-12

Categoria sots-10
Campió: Llibert Céspedes, del Tres Peons, amb set punts i mig de vuit possibles i sense donar opcions als seus perseguidors sent superior en cadascuna de les partides.
Sots-campió: Daniel Álvarez Albiol, del Foment Martinenc, amb set punts de vuit possibles i lluitant amb els primers classificats en tot moment.
Tercer classificat: Levon Asatryan, de La Colmena, amb set punts de vuit possibles i estan a la part alta de la classificació sempre, jugant amb jugadors molt forts.


També molt ajustada aquesta categoria, hi ha un jugador amb sis punts i mig (Arnau Castillo, del Vila Olímpica) i fins a vuit jugadors amb sis punts i mig que han estat barallant-se, en el bon sentit de la paraula, per fer-se un lloc entre els líders. Bon torneig de jugadors com la Nagore Martínez, del Peona i Peó, i del Salvador Moya, del Foment Martinenc, que han estat jugadors revelacions del campionat.

Classificació final categoria sots-10

Categoria sots-8
Campió: Oriol Roldan, del Vila Olímpica, amb set punts de vuit possibles (set victòries i una sola derrota).
Sots-campió: Unai Díaz Navarro, de La Colmena, amb sis punts i mig de vuit possibles. Partia com a primer del rànking i a punt ha estat d'imposar-se.
Tercer classificat: Gerard Rodríguez González, de l'Escola Voramar, amb sis punts i mig de vuit possibles. Una de les revelacions del campionat, freqüents en la categoria sots-8.


Els més petits de tots, que jugaven els dissabtes a la tarda a la Seu de la Federació Catalana d'escacs (a l'igual que els sots-16 i sots-18) gaudien de dues rondes diàries i van començar amb retard degut a que acabarien abans que els més grans. Com sempre una categoria sots-8 molt moguda, amb nens guanyant experiència i realitzant partides d'autèntic patiment per a pares i delegats, podent perdre quan tens la partida guanyada i viceversa.


I en dues setmanes que comença el Campionat Escolar de Barcelona per equips, on un cop més els equips es batran en interessants matxos per veure qui és el millor equip de Barcelona en cada categoria. Només ens queda a aquells que participem esperar un any més per a tornar a disputar aquest campionat que sempre té el seu encant, sigui com sigui. I a alguns que ja se'ns comença a acabar el xollo.

Salutacions cordials i fins la propera!
Víctor Collell

Lliga Catalana. Ronda 5.

$
0
0
Bé... el cotxe no era ben bé així.
A un quart de nou (UN QUART DE NOU) havíem quedat per anar amb dos cotxes per anar fins a Canet (FINS A CANET). I és que a Peona i Peó som molt previsors, i encara bo, perquè un dels xofers ha arribat tard (i és obvi que sense ell no podríem anar fins a Canet a no sé que hi anéssim volant) i un dels jugadors ha arribat passades les 8:30. Cap problema, temps de sobres, agafem els cotxes i cap a Canet!




 A Barcelona, a aquella hora, tan sols es veien els típics runners (El tonto'del chándal) dels diumenges al matí.






L'equip F jugava contra el Canet "B" en un matx clau per a mantenir la categoria. Una expedició capitanejada per en Moisés Martínez, delegat de l'equip F i DJ Oficial del mateix equip (malgrat que avui no hagi fet la seva funció =) ). L'equip ha arribat sense dificultats fins a la localitat del Maresme disposat a saquejar tot el botí de l'equip costaner i endur-nos el punt cap a casa.








Degut al llarg desplaçament, avui el càmera s'ha quedat a casa novament "gaudint de la bona vida" i m'he endut la càmera que fa més soroll de totes i que no es pot treure de cap de les maneres. I per rematar-ho, sense piles. Alguna foto he pogut fer, però poca cosa...







Portàvem un equip de gal·la (i és que només cal que estigui jo per a que ho sigui =) ). Havia deixat a Barcelona els alfils del filial i els cavalls suplents (batejats per en Moisés com a Rosàs i companyia =) ) i presentava un autèntic equipàs, com si de la final de la Champions es tractés. El Canet havia de fer un matx espectacular si volia endur-se la victòria.




Entre tot, i després de fer un parell de fotografies amb la súpercàmera, acta definit i alineacions confirmades, o com dirien al FIFA, ¡dale Manolo!
Ramón Pacheco - Joan Regidor (Don teoría, xofer i estranyament "sorprès" teòricament (bé, doncs com tots =) ).
Pere Duran (El dormilón o també conegut com a Freddie Mercury). - Josep Maynat.
Francisco Molina - Víctor Collell (Humil cronista, mercenario y mandao', jugador salvavides).
Mario Suárez (Era quart tauler i no s'ho podia creure). - Xavier Becana.
David Puigdefàbregas - Leire Martínez (1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Ch6!! =) ).
Ariadna Bada (1. d4 d5 2. c4 e6 3. c5!! =) ) - Albert Riera.

Oioioioi que bé! Una crònica de només sis jugadors! Quin luxe! Em sembla que em quedo a l'F per sempre més... =)

Leire Martínez 10 (O de com obrir la llauna com qui no vol la cosa). Victòria ràpida de la Leire, davant un Gambit de dama un pèl estrany ha sabut com reaccionar davant la novetat teòrica (que, d'altre banda, han jugat tots els jugadors del Canet =) ). La seva partida ha estat pràcticament un vist i no vist, i per tant no l'he pogut seguir res. 0 a 1.
Ariadna Bada 10 (O de com posar l'equip en un 0 a 2 a favor com qui no vol la cosa). Ni un minut després acabava l'Ariadna després de la Leire, oposant-se també a la "novetat" teòrica del rival. No podien acabar a deshora, doncs han passat tot el matí juntes, així ho ha volgut el destí. Per sota ja s'havia complert, ara faltaven els nous fitxatges! 0 a 2.





Mario Suárez 8 (+ Vols taules? - Juguem una mica més (passa una jugada) - Vols taules? (...) + Vale va). El rival demana taules, en Mario vol jugar una mica més. Juguen una jugada més i aquest últim demana taules. I l'altre accepta. Bé, en Mario volia jugar una mica més i així va ser =). Partida molt còmode on sempre va estar millor. Això pinta bé. 0,5 a 2,5.




Víctor Collell 9.9 (Jugador de ataque segons GM colombià no identificat (El de la foto no sóc jo)). Partida on, aplicant els senzills conceptes d'en Cuartas, es guanyava sola. Que si Abro el juego cuando el rey está en el sentro, que si Ataque en el flanco contrataque en el sentro, que si Piesas menores, que si A las tonterías... ¡castígalos!... un cúmul de coses que m'han servit per guanyar de manera brillant. Visca la modèstia, guapo, rico y buen jugador. Victòria! 0,5 a 3,5. (Enllaç de la meva partida)




Joan Regidor 8 (A Ab5 Db4 +, teoría not found). Potser és com s'ha de guanyar a en Joan, innovant teòricament i treient-lo del llibre! Va guanyar un peó en poques i es repetia: No puc fer taules després de que em juguessin el que m'han jugat! Una llàstima Joan, et mereixies la victòria com els altres però és que jugar amb un refredat... és el que té =) 1 a 4.





Pere Duran 9.8 (+ Vols taules? - Juguem una mica més (...) - Abandono, ben jugat. (Revolucionari! =) )) Així mateix ha sigut. Dels 6, semblava que en Pere havia de ser el primer en guanyar, però ha costat, i molt. Ha demanat taules, i al cap de dues jugades, el rival es rendeix degut a que no pot parar la coronació del peó blanc. Haber pedido muerte. El final ha estat molt divertit, ja que el rival d'en Pere comentava la partida un cop aquesta havia acabat amb un company. 1 a 5! (Maca la foto, eh?)



I visita d'última hora del presi, el molt honorable Pep Melendres, quisir que no es pot permitir i que el Fumból Club Barsalona és dels sossis, vull dir, que el Club de jadrez Pezona y Pezón és dels sossis... Bé, prou, que porto ja massa hores davant l'ordinador i ja deliro. El pecident ha vist el més divertit del matx; el final. Aviam quan em concedeixes una entrevista en exclusiva pel bloc, president, per caritat humana! =)





Conversa en petit comité al final del matx observant com algunes dones jugaven al pàdel, també imposant novetats teòriques, com els dels escacs. A Canet la gent és innovadora. Bravo!
Ara bé, equip F... no us malacostumeu, que això de que un cronista tant bo i un jugador d'elit us vingui a ajudar no serà cada setmana =). De fet, pensant-hi molt me n'he adonat de que Peona i Peó està fent expressament el fet de col·locar-me en un equip diferent en cada ronda. Volen que fagi crònica de cadascun dels equips!

Fins la propera!
Víctor Collell

PD: Equip amb el que jugo, empat assegurat (+3, =1, -0). Em sembla que l'equip A em necessita. Que hi ha algun desplaçament a Reus? En Joan i jo ens hi apuntem! =)
PD2: Això de fer més d'una PD mola.
PD3: Ja em perdonaran.
PD4: 324.
PD5: A reveure.
PD6: Adéu-siau.
PD7: Us deixo amb la llista d'enllaços:

Enllaços:
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Lliga Catalana a AjedrezND
Grup de la Lliga Catalana al Facebook

Imatges:

Ara sí que semblen taules...















Acta del matx a fala de que finalitzin dues partides. (Cane?)














Sala de joc, partides finals, amistosa entre Leire i Ariadna.















Dos finals realment difícils. 















Lliga Catalana 2014. Ronda 6.

$
0
0


Després del súpermadrugón de la setmana passada per anar fins a Canet, aquesta vegada podia dormir una mica més degut a que jugàvem a casa. Jugàvem a casa davant un Tres Peons "D" que ocupava les posicions capdavanteres de la classificació i que vindria al Mas Guinardó amb ganes de guanyar-nos i seguir lluitant per l'ascens.








Vaig arribar força aviat a la Planta 2 del Casal d'entitats Mas Guinardó, de fet vaig ser el primer de Peona i Peó i del Tres Peons hi havia un home gran que ja estava a la sala en qüestió. El càmera desplegaba todo su armamento i tota la parafarnàlia i es preparava per fer les fotos a tots i cadascun dels jugadors locals. A l'acta hi sortia el nom de la Laura Capellades. Arribaria aviat aquest cop? =)




Abans que ningú i present a tot arreu, com sempre, pul·lulava per allà el molt honorable pecident del Club d'escacs Peona i Peó, protagonista del final de la crònica de la setmana passada, en Pep Melendres. Comprovant que tot estigués en ordre i repassant totes les actes dels equips que jugaven com a local, feia petar la xerrada amb una visita realment agradable i inesperada, la d'en Lluc Sagristà, que tenia un compromís al mateix Casal d'entitats. El pecident va intentar convèncer a aquest per a que jugués, però òbviament no hi va haver manera. Al sossi no se'l pot enganyar, eh? =)




Poc a poc els jugadors tant locals com visitants anaven arribant a la sala de joc i es confirmaves les actes. Un dels darrers en arribar era el delegat local, en Jofre Custodio, que no patia per a res =). L'encontre va començar quan aproximadament passaven 10 minuts de dos quarts de deu.


Ramón Povill (Tacto con el Rey =) ) - Emilio Tardío.
Cristina Bosch - Albert Pita (Maleït).
Daniel Codina (L'optimista) - Julián Pereda.
Joan Orriols - Oriol Paluzié (Conformista).
Víctor Collell (Don Apurón i Humil cronista) - Manel Barragan.
Jessica Moysén - Jofre Custodio (Jofrinho).
Ester Mañosas (KO) - Llibert Céspedes.
Jaume Sanfeliu - Laura Capellades (Puntual =) ).

L'1x1



Ester Mañosas 7 (Tastant la sang nova). Jugava contra un tal Llibert Céspedes, una de les promeses dels escacs catalans, i ha sigut la primera en perdre. No tinc ni la més remota idea de com ha anat la partida, sé que el jugador visitant ha plantejat una Alekhine però poca cosa més. El marcador ens era desfavorable ben aviat i tocaria remuntar. 0 a 1.





Ramón Povill 7.1 (Aplicant els conceptes d'en Cuartas "malament" per després dir que la culpa ha sigut d'ell =) ). Aquesta seria la tècnica que faig servir jo. En una partida on hi ha hagut atac en els dos enrocs oposats, en Ramón ha acabat perdent davant un fort jugador que pràcticament li ha fet escac i mat amb el rei al mig del tauler. Llàstima, es posava la cosa coll amunt. 0 a 2.






Oriol Paluzié 7.2 (Poc ambiciós). Amb el marcador desfavorable, va oferir taules (sense consultar, per mi ja sabeu que s'ha de consultar SEMRPE) i el rival encantat de la vida que va allargar la mà i per poc que no li fa un petó. Final de torres i alfil de diferent color, però encara es podia lluitar, i encara més si l'equip perd. "És que el rival tenia més ELO" =). 0,5 a 2,5.





Jofre Custodio 7.3 (Perdonavides). Semblava que podria guanyar la seva partida i aportar emoció al matx, però un error al final ha fet que s'hagués de conformar amb l'empat. Ha fet una bona partida, tranquil·la, sempre amb opcions, però al final de cavalls ha perdonat i ens ha costat mig punt que podria haver animat i esperonat a l'equip. 1 a 3.










Víctor Collell 7 (A las tonterías... ¡castígalos!). Doncs no, no he castigat a ningú perquè he perdut amb un final de partida fluix, molt fluix i com sempre apurat. Ha sigut una partida d'enrocs oposats on els dos hem intentat organitzar un atac en els respectius flancs, però jo ho he fet sense èxit i m'he defensat malament. (Enllaç de la meva partida) S'esvaïa la victòria. 1 a 4.









Daniel Codina 7.1 (Lluitador). Ha estat una partida molt igualada la que ha jugat el Dani avui davant tot un veterà, però al final s'ha fet valer la veterania i el jugador visitant s'ha adjudicat el punt. Una autèntica llàstima, el resultat començava a ser injust per tal com havien anat les partides i s'olorava la tragèdia. Avui no ha pogut ser, primera derrota pel que fa a l'equip que jugo de la temporada. 1 a 5.



Maca la foto!




Laura Capellades 7.3 (Lluitant fins al final). Quan ha vist que no podia fer res, quan ja era obvi que no es podia forçar, quan no hi havia manera de guanyar i el més important, quan l'equip ja havia perdut, la Laura va firmar taules en una partida on també va estar millor pràcticament des del principi. 1,5 a 5,5.







Albert Pita 7.1 (La maledicció dels dos peons (dels Tres Peons en aquest cas =) ). Semblava que en Pita tenia una posició molt favorable i que tenia molt més temps que la seva rival, però finalment no ha pogut materialitzar l'avantatge i ha acabat cedint una peça i condemnant la posició. Val a dir que no es trobava del tot bé i només em queda agrair-li l'esforç que ha fet en el dia d'avui. 1,5 a 6,5.



Un matx molt fluix el que ha disputat l'equip E, però de matxos així sempre n'hi ha i doncs quan arriben toca mastegar sorra i esperar a la propera ronda a veure si hi ha més sort. L'E haurà de guanyar si vol confirmar la permanència, cosa que no serà fàcil.
Fins la setmana que ve!
Víctor Collell

Enllaços:
Acta del matx Peona i Peó "E" - Tres Peons "D"
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Lliga Catalana a AjedrezND
Grup de la Lliga Catalana al Facebook

Lliga Catalana 2014. Ronda 7.

$
0
0
A mitja setmana, quan encara faltaven uns dies per disputar la ronda 7 d'aquest Lliga Catalana d'escacs, alguns membres del Club d'escacs Peona i Peó rebíem un misteriós mail.

CHESS WARS Round VII: The Return of j"E"di

Com l'any passat, l'equip E torna a estar amenaçat pel descens, l'abultada derrota de l'altre dia ha desanimat molt els joves rebels...


Per restaurar la pau a la Galàxia, molts dels joves jedis que han defensat amb dents i urpes l'equip D, seran enviats a la Lluna de "E"ndor per destruir la Nova Estrella de la Muerte que està construint el malvat Imperi Galàctic.



Els enviats a impedir que la Nova Estrella de la Muerte es construeixi són:

E

41 PEREZ GARCIA, ADRIA 1979 20050
42 LLADOS CLOS, JORDI 1974 22974
43 LLADOS CLOS, JAUME 1973 21292
47 CODINA CALVO, DANIEL 1931 21762
52 ARROYO MORALES, JAIME 1904 21070
57 COLLELL RODRIGUEZ, VICTOR 1875 21274
58 CUSTODIO CRIADO, JOFRE 1873 23329
93 LLADOS MASLLORENS, JOSEP 1707 10170

Us passo l'adreça d'on es troba la font d'energia de l'estació espacial de l'Imperi:

IDEAL D'EN CLAVE C.E.

Via Julia, 201-203

08042   BARCELONA
619815326

La batalla serà a vida o mort. Només hi pot haver un guanyador: o l'Imperi o els Jedis. Així que ja sabeu: confirmeu-me que podreu participar en la lluita i que la Força us acompanyi!!











Després de rebre això, només pots somriure i pensar: "Las guerras clon empezado ya han". =)









L'equip E es disposava a guanyar a l'Ideal Clavé "C" amb un equip que tenia una mitjana d'aproximadament 19 anys. Com sempre, el delegat de l'equip E seria en Jofre Custodio, que arribava "just in time" =). No hi havia ni temps de revisar les actes. Podríem dir doncs que era un equip Blancanieves (en Jofre) y los siete enanitos (la resta). L'altre equip, presentava un equip reforçat si el comparem amb rondes anteriors. Ens hi jugàvem bastant, doncs una derrota seria molt perillosa, i una victòria ens allunyaria encara més de la zona de descens.



Milton de Figueiredo - Adrià Pérez (Sabio).
Jordi Lladós (Gruñón) - Manel Elías.
Víctor Fontela - Jaume Lladós (Tímido).
Daniel Codina (Mudito) - Francesc Fernández.
Fernando Coll - Jaime Arroyo (Dormilón)
Víctor Collell (Feliz) - Josep March
Aitor Fuentes - Jofre Custodio (Blancanieves)
Josep Llados (Mocoso) - Juan Fernando Astor.


Una anècdota molt bona ha sigut que el rival d'en Josep, que s'aixecava molt, en una ocasió s'ha assegut a la cadira del rival d'en Jofre quan no hi era. Amb cara de no entendre res, en Jofre li ha assenyalat que ell jugava al costat, quan el jugador local ha dit: "Ya decía yo que hoy yo era blancas". Li venia de gust fer unes simultànies =).

L'1x1

Daniel Codina 10 (KO en el primer asalto). Mudito Codina (dic Mudito perquè va ser un vist i no vist, venir, jugar y ganar) va guanyar en mitja hora aproximadament al seu rival amb un Gambit Escocès executat a la perfecció. El marcador se'ns posava de cara molt aviat i el Dani, optimista com sempre, ja havia fet la seva feina i se'n podia anar cap a casa tranquil·lament. 0 a 1. 






Jaume Lladós 7.9 (Res a fer). Semblava que en Jaume ho tenia una posició força còmode però el rival es va trobar amb un escac continu després d'obrir-li l'enroc i la partida va acabar en taules. Una autèntica llàstima, doncs en Jaume estava jugant bé i semblava que si algú s'hagués d'endur el punt aquest seria el jugador de Peona i Peó. El matx no estava ni molt menys guanyat. 0,5 a 1,5. 




Jofre Custodio 9.9 (KO en el segundo asalto). Amic Jofre, et baixo una dècima per la puntualitat, ser el delegat de l'equip comporta a haver d'arribar el primer (o a l'hora) i curiosament sempre hi arribo jo =). Ha destrossat al seu rival després d'un truc hàbil per acabar guanyant suficient material per a que aquest abandonés. El marcador ens era favorable, però quedaven les partides eren incertes. 0,5 a 2,5.




Jordi Lladós 7 (Despistat!). En Jordi ha posat a prova una de les "magnífiques" variants que recomana en Cuartas i quan semblava que (sobtadament! =) ) sortia bé, ha anat a mirar la partida del Dani i quan ha tornat, endut per l'emoció per la partida del seu company, ha jugat pràcticament sense mirar al tauler i s'ha deixat una peça. No passa res Jordi, hem comprovat que la variant serveix =). 1,5 a 2,5. 





Jaime Arroyo 9.9 (Punt de la tranquil·litat). Després de que, a banda de la meva, les dues partides s'havien mig capgirat, en Jaime posava el 3,5 al marcador i ens quedava un puntet per endur-nos la victòria. Havent dormit tan poc com ha dormit, ha fet una partida notable i l'ha tingut ben encarrilada des d'un inici. Teníem la victòria al palmell de la mà i la permanència s'acostava. 1,5 a 3,5. 






Víctor Collell 9.9 (Punt de la sentència). Després d'un nou inici d'obertura "estrany", per dir-ho així, (Enllaç de la meva partida) m'adjudicava el punt a les tres hores de joc davant un jugador d'avançada edat que no va poder evitar la derrota del seu equip. No hi van haver entregues, ni cops tàctics, ni tonteries ni filigranes. Victòria! 1,5 a 4,5.






Josep Lladós 7.9 (Taules, i gràcies!). Tenia la partida de cara ben aviat amb un cop tàctic interessant, però un cop aconseguida l'avantatge va perdre una peça i va quedar amb quatre peons de compensació que no van ser suficients per a que s'endugués la victòria. La veritat és que semblava que al final estigués millor el seu rival. 2 a 5.







Adrià Pérez 7.9 (Primer tauler). Li ha tocat jugar amb un jugador que té el nivell de jugador de més de 1900 però que encara està en augment. Ha fet taules "entregant una dama" =) segons m'han dit. Ha estat la darrera partida en acabar i el resultat ja estava dat i beneït, ha jugat sense pressió el final que era molt complicat de jugar per ambdós colors. Final! 2,5 a 5,5.



L'equip ja pot respirar amb una mica més de tranquil·litat després d'aquesta victòria més patida del que s'esperava. Podem estar satisfets de la feina feta.
Fins la propera!
Víctor Collell

Enllaços:
Acta de l'Ideal Clavé "C" - Peona i Peó "E"
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Lliga Catalana a AjedrezND
Grup de la Lliga Catalana a Facebook


Imatges:

L'Adrià tenia torre, alfil i dos peons per la dama. 




Acta del matx a falta de que finalitzin dues partides.


Sala de joc.  



Lliga Catalana 2014. Ronda 8.

$
0
0
Com ja comença a ser habitual, i si ho deixa de ser ens les tindrem, el Mestre Jedi Frede-Qui-Gon-Jinn enviava un mail als que, en teoria, havíem de disputar el matx contra l'Ateneu Colón a domicili amb l'equip D. Aquí us el deixo:

Hola, Víctor-Wan. Com saps, en la meva batalla a vida o mort contra el 2370 Felipe Porras, vaig patir un fort cop d'espasa quan el tenia guanyat.

http://starwarsclublosclones.files.wordpress.com/2011/04/darth_maul_matando_a_qui-gon_jinn.jpg
Per això, a punt de defallir, et demano l'últim favor: al pròxim matx que jugaràs, que serà amb el D, vindrà aquest equip:

37 VELASCO REBEZON, DANIELA     2003 21295   
48 CAMPDERROS ALSINA, JOAN      1925 10218   
56 DURAN NADAL, PERE            1882 11523   
57 COLLELL RODRIGUEZ, VICTOR    1875 21274   
59 JI, PABLO                    1872 23875   
60 MAÑOSAS VILA, ESTER          1867 11512   
61 JIMENEZ MUÑOZ, NICOLAS       1866 25086   
80 AGUILERA MALAGON, PAULINO    1749 12271    

El Nico es el Elegido, él traerá el equilibrio a la Fuerza. Adriestra al niño, mi joven padawan...

http://img18.echo.cx/img18/8307/epi1231hj.jpg
Afortunadament, vam derrotar l'Hospitalet i ja no bloquegen més el planeta Naboo. l'Aina Amidala està molt contenta amb aquest èxit.

http://siguealconejoblanco.es/cine/wp-content/uploads/2012/12/episodio1-lamenza-fantasma-.jpg
Bé, ja saps. Deixo El Nikin Skywalker al teu càrrec.  Que no caiga en el Lado Oscuro...

http://www.fotogramas.es/var/ezflow_site/storage/images/noticias/que-fue-de-el-pequeno-anakin-skywalker/5892931-1-esl-ES/Que-fue-de-el-pequeno-Anakin-Skywalker_reportaje.jpg

Per cert, la partida és a l'Ateneu Colon:

COLON ATENEU C.E.
Ramon Turro, 144 
08005   BARCELONA
933006547


http://www.loresdelsith.net/universo/fuerza/consejo/bin/torre.jpg
Que la Fuerza te acompañe









Una manera peculiar de motivar als jugadors. Peculiar, però personalment no deixa de ser efectiva =). (L'alineació... va canviar una mica)








Diumenge dia 16 de març. Lliga Catalana, centenars o potser milers de persones es desplacen per tot el país per jugar una partida d'escacs, com és habitual en aquestes dates.







Diumenge dia 16 de març. Marató de Barcelona, centenars o potser milers (milers) de persones es desplacen únicament per Barcelona per córrer una marató, com és habitual en aquestes dates.








El meu pare i jo sortíem de casa amb la moto disposats a jugar-nos-la a l'anar fins al barri de Poblenou creuant tota Barcelona, sense agafar la ronda. Sabíem de l'existència de la marató, i de fet sabíem també de l'existència dels Mossos d'Esquadra simpàtics de la marató, típics, molt característics. Vet-ho aquí que un dels carrers estava tallat i ens desviaven, l'única opció que teníem era agafar la ronda, i amb aquesta opció arribaríem molt tard.


 El càmera i jo baixem de la moto i com a vianants ens disposem a creuar el carrer tallat i més endavant continuar amb normalitat. Un motorista ens imita amb l'única diferència de que ell no baixa del vehicle. Quan estem a punt de passar el carrer tallat els Mossos se n'adonen de la nostre presència i ens aturen.




Em ve al cap la imatge de l'Antonio Recio vestit de Guàrdia Civil tot exclamant: "¡Alto a la benemérita!" =).






Resulta que al motorista el deixen passar després d'un breu interrogatori. A nosaltres ens diuen que res de res, que donem la volta i que agafem la ronda. El càmera insisteix tot argumentant que tenim una competició d'escacs molt important i que si agafem la ronda no hi arribarem ni demà. "Tots tenim coses que fer", diu en aquest cas la "Mossa". Després d'uns segons d'incertesa, el meu pare veu que més enllà del carrer tallat hi ha circulació normal i pregunta si podem passar a peu, com a vianants (doncs com hi anàvem en aquell moment) i el "Mosso" diu que més enllà també està tallat. Davant la incredulitat del meu pare aquest insisteix dient que no, que no hi ha res tallat. Recio: "Perdone, ¿es usted tonto?" =).


Finalment és la "Mossa" qui ens diu que passem, "però que ho fem a peu, amb la moto sense engegar". ... pues eso.

Arribàvem doncs puntuals al local de l'Ateneu Colón, juntament amb en Marc Torrents que semblava que no trobava el local. Rebia un WhatsApp d'en Frede-Qui-Gon-Jinn dient que l'Ester, la delegada de l'equip, estava en un embús (marató everywhere) i que arribaria bastant tard. Jo, que tenia l'alineació, faria de Delegado en funciones. Nova comparació amb el bon amic Recio...






Per tant començàvem a jugar sent tan sols quatre a l'equip, i jo que hauria d'anar dient a la gent on jugava, comparar alineacions amb el seu delegat,... i de moment puc arribar a la conclusió de que no, no vull ser delegat =).





Sílvia Folch - Marc Torrents (Sense GPS =) ).
Joan Campderrós (Just on time) - Eduard Belmonte.
Jesús Martínez - Jaime Arroyo (e5... ¡pierde! =) ).
Pere Duran (Freddie Mercury i antigament Sargent Afro =) ) - Rafael Bru.
Xavier Marzo - Víctor Collell (Delegado de paja i Humil cronista).
Pablo Ji (Atracador) - Tomàs Lorda.
Josep Majos - Ester Mañosas (Delegada en la sombra).
Nico Jiménez (Joven Padawan Nikin Skywalker (sí, Joven Padawan però que ja juga millor que alguns =) ) - Marcel Claramunt.

L'1x1




Marc Torrents ¿? (Primer tauler de garanties). Avui en Marc ha demostrat ser un primer tauler en qui es pot confiar, i és que no li ha vingut el rival i ha guanyat! I encara més, no ha hagut de moure cap peça. Millor primer tauler que aquest no existeix =). 0 a 1. 





Pablo Ji 9.8 (Bang Bang). L'atracada d'avui del Pablo ha sigut brutal. Miraves al tauler; "Vaja, peó de menys. Atracarà". Tornaves, i: "Vaja, dos peons de menys. Pot atracar". I ni un segon després: "Vaja, tres peons de menys? ... Buuuf....". Fins que ja no sabies quants peons portava de menys. Ara, hi tornes a fer una ullada i té una Torre a f7 i una Dama a f6 amb el Rei a g8 i el rival abandonant. Me gusta mu-cho =). 0 a 2.





Jaime Arroyo 6.2 (En busca de la apertura perdida). Caro-Kann? Siciliana? Francesa? Escandinava?! No... e5! Està en busca de l'obertura que està feta a mida per ell, però de moment no hi ha manera. Llàstima de la derrota, fa dies que li dic que e5 guanya, i amb aquesta derrota ja no em farà mai més cas =). Ara bé, ha acabat la partida... sense enrocar-se! =). 1 a 2. 








Nico Jiménez 10 (El que traerá el equilibrio a la fuerza). Victòria d'en Nico davant un rival dur en una partida molt treballada per part seva. A mesura que aquesta avançava jugava millor i millor i ha guanyat un bon final a una altra jove promesa com és en Marcel Claramunt. El seu punt ha sigut clau i és que tranquil·litzava a l'equip, que no les tenia totes. 1 a 3. 












Pere Duran 10 (Castigant al seu rival). L'altre ha comès un error greu i ho ha aprofitat magníficament. Després d'un morra en Pere ha activat les peces, ha recuperat el peó i després ha guanyat peça i ha quedat en una posició clarament guanyadora, realitzant una magnífica partida digne de tenir un 10 de nota. Ja teníem com a mínim l'empat. 1 a 4. 






Joan Campderrós 6.2 (Aquest cop no ha pogut ser). Es caracteritza per ser un jugador que puntuava en els moments clau, quan l'equip ho necessita, però aquest cop no ha pogut ser. Ha perdut davant un rival superior en ELO i la seva partida no l'he pogut seguir, però pel que tinc entès ha realitzat una bona partida i ha aguantat bé. Les dos partides restants tenien molt mala pinta. 2 a 4. 






Víctor Collell 6 (La victòria s'esvaeix). Tastant la fúria de les perles catalanes, perdia el punt amb el jove Xavier Marzo que em jugava contra el Volga més que correctament, i si a sobre li poso facilitats d'obertura equivocant-me en una variant del qual em puc considerar "expert" =) doncs em matxaca fàcil. Coses del delegado de paja =). 3 a 4.






Ester Mañosas 6.1 (Confirmant així l'empat). L'Ester no podia atracar la seva partida amb peça de menys i perdia el punt. L'empat ha sigut un bon resultat, i és que l'Ateneu Colón ens superava clarament en ELO i en la classificació general. Tampoc hi havia res en joc. Tot i això, l'equip ha demostrat ser ambiciós anant a per la victòria sempre. 4 a 4.



Així doncs l'equip es manté a la zona alta, però sense opcions a res. Bona temporada del D, que amb una victòria a la sisena ronda hagués tingut possiblement opcions.
Fins la propera!
Víctor Collell

Enllaços:
Acta de l'Ateneu Colón "B" - Peona i Peó "D".
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Lliga Catalana a AjedrezND
Grup de la Lliga Catalana a Facebook

Imatges:



VII Obert Internacional de Mollet. Memorial Ezequiel Martín.

$
0
0


Ahir diumenge dia 22 de juny es va celebrar a la localitat vallesana de Mollet el Memorial Ezequiel Martín, un torneig d'escacs actius que ja acumula set edicions. Personalment és la primera vegada que el disputo i tanmateix és el primer Actiu pertanyent al Circuit Català que jugo, i així aprofito per fer una crònica i intentar reviure el bloc que fa temps que està molt parat.





Sé que l'any anterior el local havia sigut l'antic mercat de Mollet (en aquell local sí que he jugat i val a dir que està realment bé) però del local d'enguany tinc molt poques queixes. Crec que els jugadors estàvem còmodes, sí que potser a vegades algunes cadires s'enfonsaven més que d'altres, però sobretot estàvem amples, hi havia molt espai. Per a que us feu una idea el local era un pavelló, amb una pista interior i unes grades. La ventilació va ser la correcta, feia calor però com és obvi en aquesta època de l'any. Evidentment hi havia soroll però com a tots els actius un cop van acabant les partides. Els àrbitres i organitzadors utilitzaven un micròfon per dirigir-se als jugadors i espectadors però poc s'entenia degut a l'eco que ocasionava el recinte. Els aparellaments eren publicats puntualment i l'entrega de premis va ser ràpida, i és que mentre s'acabava de determinar la classificació final i qui eren els premiats es van dur a terme els diferents sorteigs. En general un molt bon actiu.

(imatge cedida per Enric García)


Classificació final
Miguel Muñoz
(imatge cedida per Enric García)




Guanyador in extremis d'aquest Memorial Ezequiel Martín ha estat el GM Miguel Muñoz, del Cerdanyola del Vallès, amb set punts i mig de nou possibles i acabant el torneig imbatut. Va fer 4 de 5 al matí i 3 i mig de 4 a la tarda.









Joshua Ruiz





En segona posició trobem al jove IM Joshua Ruiz, jugador sub-18 colombià que va liderar el torneig des d'un començament però que finalment se li va escapar pel desempat. Va fer 5 de 5 al matí i 2 i mig de 4 a la tarda, perdent tan sols amb el campió.







Robert Alomà




I completa el podi el IM Robert Alomà, del Barcelona UGA, amb set punts de nou possibles. Va fer 3 i mig de 5 al matí i 3 i mig de 4 a la tarda. Amb els mateixos punts però amb menys desempat trobem al GM Jaime Cuartas, del Peona i Peó, i al IM Rolando Alarcón, de Cuba.






Gonzalo Quirhuayo.






Bon torneig de jugadors com Gerard Ayats, Óscar García Castellote, Xavier Martínez Pla, Ferran Cervelló, Jordi Rodríguez Sorribes o Adrián Jiménez, però una de les revelacions ha estat sens dubte el FM Gonzalo Quirhuayo, sub-12 d'origen peruà, que partint des de la setanta-dosena plaça ha finalitzat en vint-i-tresena posició amb una performance de 2303 (té 1858 d'Elo FIDE). Va donar la sorpresa al guanyar a la penúltima ronda al IM Lázaro Lorenzo.







Darrera ronda davant Pol Sánchez
 (imatge cedida per Enric García)




Personalment un matí força bo i una tarda per oblidar, 2 de 5 al matí (tots els rivals a priori superiors) i 1 de 4 a la tarda (guanyant tan sols al rival al que teòricament era superior). Resultats destacats: la victòria davant l'administrador del bloc Rabiosa Actualitat d'Escacs i del Grup del Facebook Lliga Catalana d'escacs (aquesta vegada vaig guanyar el duel d'administradors =) ) Enric García, i dues taules, amb el jugador del Jake Joan Ponce (2144) i amb el MK Jordi Bals (2274), del Mollet.




Com a primer actiu del Circuit que disputo m'enduc una experiència positiva, i és que passar tota una jornada d'escacs és, si fa temps que no en tens una, agradable.
Salutacions cordials.
Víctor Collell.

Enllaços:
Web oficial del Club d'escacs Mollet
Crònica a Rabiosa Actualitat
Classificació general del Circuit Català
Notícies i informació sobre el Circuit Català
Federació Catalana d'Escacs
AjedrezND
Grup del Facebook Lliga Catalana d'escacs


PD: No puc passar les fotografies de la càmera a l'ordinador. Quan esbrini com fer-ho les penjaré.

XXII Obert Internacional de Montcada

$
0
0


El dia 3 de juliol va finalitzar la vint-i-dosena edició de l'Obert Internacional de Montcada, un dels millors torneigs d'escacs a nivell estatal. Com cada any centenars de jugadors s'han desplaçat fins a Montcada a passar nou dies seguits d'intens torneig, i és que en els tres grups hi ha hagut força igualtat i fins a la última ronda res estava decidit, una última ronda amb finals trepidants i decisius en tots els grups.




L'espai cultural Kursaal és realment una molt bona sala de joc, molt ample (més que la sala on es va dur a terme el torneig l'any passat segons m'han dit) força silenciosa i amb una tarima on jugaven els sis primers taulers del Grup A retransmesos i que a l'acabar la darrera ronda va servir per a fer la cloenda, l'entrega de premis. Una entrega de premis que va començar (i acabar) molt tard, val a dir que la darrera partida del torneig (IM José Daniel Gemy - MK Pau Juan) va acabar cap a dos quarts de deu, però els jugadors i acompanyants van estar esperant una bona estona a que s'acabessin de concretar classificacions finals, premiats i tota la pesca.


El torneig va transcórrer sense massa incidències, sí que és cert que va haver-hi polèmica pel fet que les tres primeres rondes del Grup A fossin seguint el sistema "suís accelerat" quan molt poca gent n'era conscient (a diferents bases del torneig publicades a conegudes pàgines web com AJEDREZND o Rabiosa Actualitat les bases no eren les mateixes que a les que es van publicar a la mateixa sala de joc). Tot i això l'Obert de Montcada segueix sent un dels millors tornejos de tota Cataunya i també de tota Espanya, mantenint el nivell any rere any.






Classificació final Grup A
Un fet realment insòlit en aquest Grup A és que el primer, el segon i el tercer del rànking han sigut els tres primers classificats seguint el mateix ordre del rànking, així doncs no han donat lloc a les sorpreses a l'hora de pujar al podi.





Ni Hua



El primer classificat doncs ha estat el GM d'origen xinès Ni Hua (2653), acabant el torneig imbatut amb cinc victòries i quatre empats. Malgrat empatar la primera ronda davant el IM colombià Alder Escobar (2445) quatre victòries consecutives el van tornar a portar a les primeres taules ràpidament, i un espectacular desempat el va fer vencedor d'aquesta edició de l'Obert Internacional de Montcada.




Yaroslav Zherebukh



Segon classificat i segon del rànking del campionat ha estat el GM ucraïnès Yaroslav Zherebukh (2618) amb també set punts de nou i perdent tan sols amb el GM d'origen colombià de Peona i Peó Jaime Alexander Cuartas (2483) a la segona ronda. Justament també quatre victòries seguides el van tornar a portar a optar pel primer lloc i de fet va tenir opcions ben bé fins al final, on va fer taules amb el campió.




Jorge Cori




I completa el podi el GM peruà Jorge Cori (2608), vigent campió del Circuit Català d'oberts internacionals, amb sis punts i mig de nou i acabant el torneig imbatut, quatre victòries i cinc taules. Va evitar enfrontaments directes amb els dos primers classificats, però va patir jugadors que o bé tenien menys Elo del que els hi correspon o bé jugadors en plena forma. Va ser el jugador amb millor desempat de sis i mig, quedant tercer per davant dels GMs Daniel Naroditsky, Marc Narciso, Vladimir Burmakin i Rodrigo Vasquez i de l'IM de tan sols 16 anys Diptayan Ghosh.


Lluís Maria Perpinyà






A banda dels diferents premiats per trams, entre d'altres, enguany també s'han aconseguit unes quantes normes:
Norma de GM per a l'IM Lluís Maria Perpinyà.
Norma de GM per a l'IM indi Sayantan Das.
Norma de IM per a la WGM peruana Deysi Cori.
Norma de IM per al FM cubà Kevel Oliva.

Bon torneig de jugadors com: l'IM Camilo Ernesto Gómez, l'IM Felipe Sánchez, l'IM Filemón Cruz o el sub-16 Aron Teh.







Classificació final Grup B
Gerardo Palacios



Campió del Grup B essent el líder de principi a fi ha estat el jugador del Sant Boi Gerardo Palacios (1993) amb vuit punts de nou possibles cedint tan sols dos empats (amb el segon i tercer del rànking). Un jugador amb un nivell molt alt, i és que en el passat va arribar a obtenir 2300 punts d'Elo català.






Roger Cervelló



En segon lloc tenim al segon del rànking, el jugador de Peona i Peó Roger Cervelló (2084), acabant també el torneig imbatut amb set punts i mig de nou possibles. Va aconseguir entaular a la darrera ronda amb el veterà jugador de La Lira Josep García I Riera (2080) en un final de peons que semblava clarament perdedor. Tot i això més que merescuda segona posició.



Fernando Adrian Cárdenas



Finalment tercer del campionat ha estat el jugador del Barcelona UGA Fernando Adrián Cárdenas (2060) amb set punts de nou possibles. Dues derrotes seguides el van deixar amb tres de cinc, però quatre victòries seguides van ser possibles per a que finalment completés el podi.

Bon torneig de jugadors com: Javier Magallanes, Cora Castellet, Carlos Vargas, Josep Solé Bové, Josep Díaz Narváez, Francisco Javier Romero, Josep Salazar, Jaume Lladós o Marc Torralba.

Personalment, i tot i perdre la darrera ronda davant l'1 del rànking, vaig aconseguir quedar segon del tram D (1800 - 1949) i segon sub-16 amb cinc punts i mig de nou possibles.






Classificació final Grup C
Annie Shih



Campiona del Grup C de l'Obert de Montcada ha estat la WCM Annie Shih (1843), del Peona i Peó, amb set punts i mig de nou. Va perdre la segona ronda, però després no va acumular cap derrota i va aconseguir quedar campiona amb un punt d'avantatge respecte el segon classificat.





Ranim Lari, de negre a l'esquerra




Amb sis punts i mig el segon classificat ha estat el jugador del Ripollet Ranim Lari (1790). Ha jugat a un gran nivell durant tot el torneig, va entaular amb la campiona i tan sols va cedir una derrota.








I en tercera posició trobem al jugador del Cerdanyola del Vallès Pol Borges (1824). Tot i perdre la darrera ronda va entrar al podi realitzant un meritori torneig.

Bon torneig de jugadors com: Gil Espada, Natasha de Blois, Arnau Salvador o Gabriel Vargas.

Enllaços:
Notícia a Rabiosa Actualitat d'Escacs
AjedrezND
Grup del Facebook Lliga Catalana d'Escacs
La UE Montcada a Facebok
Web oficial de la UE Montcada

Fotografies:
(Es publicaran més tard)

XXXVII Obert Internacional de Barberà

$
0
0
Tots els escaquistes catalans (i no catalans) saben que just després de l'Obert Internacional de Montcada ve el de Barberà. Aquest és un torneig que cada any reuneix a grans jugadors per a que lluitin per la primera plaça i aquells que acostumen a jugar molts tornejos durant l'estiu tinguin una alta puntuació a la classificació final del Circuit Català. Tot i això, sembla ser que enguany no hi ha hagut ni una tan elevada participació ni un tan elevat nivell respecte altres anys, però no per això deixa de ser un dels millors tornejos d'Espanya.


Personalment sempre em fa especial il·lusió jugar aquest torneig, francament no sé perquè (tal vegada perquè m'ha anat (o m'havia anat) molt bé fins ara) però té una sèrie d'aspectes que fan que m'hi senti a gust, i potser també parlo en nom de molts altres quan parlo d'unes molt bones sales de joc, tant la del Grup A i els primers taulers del B com la de la resta de taulers del B i el Grup C, grup on els darrers taulers jugaven en alguna saleta del pis de dalt. A banda d'això les sales de joc disposen d'una bona climatització (a vegades feia fred i tot si jugaves al costat de l'aire acondicionat, sinó que li diguin al bo d'en Josep Navines). Ambdues sales són silencioses i amb cadires còmodes, poca queixa tenim els jugadors. No hi ha dubte que si tinc ocasió el tornaré a jugar.
Anem ja amb les classificacions finals.

Classificació final Grup A
Com a Montcada, els dos primers classificats han sigut els dos primers del rànking, però a diferència d'aquest altre torneig el tercer classificat de l'Obert de Barberà ha sigut el quart del rànking. Tots tres han estat amunt durant tot el torneig i han entrat al podi de manera merescuda.

Fernando Peralta, a l'esquerra

En primer lloc tenim al GM argentí Fernando Peralta (2596), del Club d'escacs Sant Josep, amb set punts i mig de nou possibles, cedint tan sols un empat i una derrota. La darrera ronda davant el líder en aquell moment, el GM Karen Grigoryan, d'Armènia, va ser realment emocionant, i gràcies a la victòria que es va adjudicar el jugador americà va obtenir la primera plaça del campionat.



Karen Grigoryan, a l'esquerra

En segona posició trobem al GM d'origen armeni Karen Grigoryan (2592) amb set punts de nou possibles. Malgrat cedir unes taules a les rondes 2 i 4 davant el FM Julio Hernando i el IM Filemón Cruz respectivament va aconseguir guanyar quatre partides seguides fins a col·locar-se líder, però el GM Peralta el va ser capaç de vèncer i va fer que aquest baixés fins a la segona plaça.



Marc Narciso, a l'esquerra

I finalment completa el podi el GM català del Barberà Marc Narciso (2523) amb també set punts de nou possibles. Tan sols va perdre amb els dos primers del rànking i tanmateix amb els dos primers classificats. Tots tres jugadors del podi han merescut ser-hi amb el nivell de joc que han desplegat en totes les seves partides.




Kevel Oliva
I a més s'han aconseguit tres normes:
Norma de IM per a Sagar Shah (2314), d'origen indi.
Norma de IM per al FM cubà Kevel Oliva.
Norma de WIM per a la WFM portuguesa Margarida Coimbra.

Destacar el bon torneig de jugadors com els IM Diptayan GhoshRoy SaptarshiRobert AlomàKhamparia Akshat o del MK Pere Garriga.


Classificació final Grup B

Jordi Ritter recollint el premi





Roger Cervelló a l'Obert Internacional del Guinardó
(imatge cedida per Enric García)
En primer lloc i amb el seu estil agressiu de sempre trobem al jugador del Cerdanyola del Vallès Jordi Ritter (2065) amb set punts i mig de vuit possibles, i és que en una ronda va demanar no ser emparellat. Tan sols va cedir un empat, i aquest va ser a la darrera ronda, quan ja el feia campió. A l'hora de recollir el títol va dedicar unes paraules realment emotives.









En segona posició, igual que a l'Obert Internacional de Montcada, per tant repeteix subcampionat, tenim al jugador de Peona i Peó Roger Cervelló (2084) amb set punts de nou possibles, cedint tan sols una derrota (amb el campió) i dos empats. Ha tingut un dels millors desempats del torneig i és que tots els seus rivals han sigut d'un gran nivell o si més no han fet un gran torneig.




Adrià Torras a l'Obert Internacional de Sant Martí




I la tercera plaça ha estat pel jugador de Castellar del Vallès Adrià Torras (1996) amb els mateixos punts que el subcampió (jugador amb el qual va perdre). L'altre derrota la va patir contra l'1 del rànking. Amb tres punts de cinc va aconseguir guanyar quatre partides seguides per entrar al podi.







Harold Roig
Destacar el bon torneig de jugadors com Harold Roig, que va liderar gran part del torneig, José Antonio FloresMartí ArribasJaume Lladós o Adrià Pérez.
Personalment torneig discret, 4,5 de 9 guanyant la darrera ronda. Vaig començar guanyant a la número 4 del rànking però la falta de sort a l'hora "d'escollir" als rivals i la mala punteria en els finals van fer que tingués un torneig que no passarà a la història.


Salutacions cordials i fins la propera.
Víctor Collell.
*Algunes de les fotografies han sigut agafades directament de la Galeria de fotos del torneig.

Enllaços:
Notícia a Rabiosa Actualitat d'Escacs
AjedrezND
Grup del Facebook Lliga Catalana d'Escacs
Web oficial del CE Barberà
El CE Barberà a Facebook
Notícia i crònica del torneig a Chessbase.com
Crònica del torneig a AjedrezND

XVI Obert Internacional de Sant Martí

$
0
0
dsc 0005


Em vaig apuntar a última hora i no me n'he penedit pas. Disputava el meu quart Obert de Sant Martí de manera consecutiva, i és que encara que no hagi (o hagués) obtingut mai uns grans resultats és un torneig molt agradable de jugar. Per molts factors.






dsc 0038
Els organitzadors i àrbitres del torneig fan tot el que està al seu abast per a que els jugadors del campionat estiguin el més a gust i el més còmode possible. Les dues sales on es disputa el campionat estan el màxim climatitzades possible, són àmplies i en general força silencioses, sempre amb excepcions, i és que el fet que hi hagi algun jugador que li agradi o bé parlar més del compte o bé parlar més alt que altres és inevitable que rondi pel torneig, i amb això no em dirigeixo a ningun jugador en particular ni molt menys.




dsc 0092


Cada jugador disposa del seu cartell amb Nom, Elo, Nacionalitat i Club (a vegades amb errades ortogràfiques, però sapigueu que no us ho tinc en compte, només faltaria (curiós però que Srihari Raghunandan estigui escrit correctament i Collell no)) però el fet de veure al meu cartell la bandera catalana s'agraeix.




dsc 0031


A la sala de la planta baixa a mesura que les partides anaven acabant els àrbitres apuntaven el resultat al suro on estaven penjats els emparellaments. Un suro que s'actualitzava cada dia, i des de ben aviat, amb les classificacions després de cada ronda, els millors jugadors del tram, sub-18, classificació per equips... un fet que també s'agraeix i que és motiu d'elogi.








L'entrega de premis va ser força dinàmica, amb premiats més ovacionats que altres. Finalitzava un torneig que m'ha semblat la millor edició que han fet fins ara, i sembla que ja comença (o hauria de començar) a estar dins dels millors torneigs a nivell estatal pel que fa a classificacions oficials.







dsc 0050
Organització

I felicitar a l'equip arbitral per la seva tasca, destacar que l'àrbitre Vladimir Zaiats parlava en tres idiomes (català, castellà i anglès) abans de cada ronda a l'hora de fer indicacions, mostra de la seva professionalitat com a àrbitre. I també al FM del CE Sant Martí Oscar Ruiz Mata per passar totes les partides i penjar-les a Chess-results, una tasca que té realment molt mèrit.





dsc 0012
Karen Grigoryan

Resultats:
Classificació final Grup A
Campió del Grup A acabant el torneig imbatut ha estat el GM armeni Karen Grigoryan (2592), amb set punts i mig de nou partides. Va entaular a la segona ronda davant l'IM colombià Martín Martínez (2401), però quatre victòries seguides el van dur a defensar la taula 1 en les tres últimes rondes. Merescut campió i gran torneig.



dsc 0547
Jorge Cori

Sots-campió a mig punt del primer ha estat el segon del rànking i vigent campió del Circuit Català, el GM peruà Jorge Cori (2608) acabant el torneig també imbatut. Mai va baixar de les cinc primeres taules (de fet va baixar fins a la cinquena degut a les taules que va fer amb el IM Marcelo Panelo), es va mantenir ben amunt durant tot el torneig.



dsc 0054
José Eduardo Martínez Alcántara

I en tercera posició tenim una sorpresa i revelació del torneig, el FM també d'origen peruà José Eduardo Martínez Alcántara (2295) amb també set punts de nou i acabant el torneig sense cedir cap derrota. En total puja 84 punts d'Elo FIDE en un torneig on tot li ha sortit bé. Destacar les victòries contra el FM Arian González, l'IM Mikel Huerga i el GM Fernando Peralta i les taules amb els GMs Josep Manuel López i Jorge Cori.



Jordi Amigó norma de IM
En aquest Grup A de l'Obert de Sant Martí s'han aconseguit ni més ni menys que 8 normes! (i amb un suís... normal...!). Quatre d'elles ja s'havien aconseguit abans de la darrera ronda, les quatre restants es van fer al concloure aquesta.
Norma de IM i de GM per al FM peruà José Eduardo Martínez Alcántara.
Norma de IM i de GM per al FM cubà Kevel Oliva (quart classificat empatat a punts amb els dos primers).
Norma de GM per a l'IM cubà Rolando Alarcón.
Norma de IM per a Rishi Sardana (2363), d'Austràlia.
Norma de IM per al CM suec Andreas Persson.
I Norma de IM per al MK Jordi Amigó!

I com sempre fer menció especial a aquells jugadors que han tingut un bon torneig: IM Lázaro Lorenzo, IM Filemón Cruz, GM Orelvis Pérez, Anders Larsson, WFM Elena Matsenko o FM Gonzalo Quirhuayo.


Classificació final Grup B
dsc 0224
José Antonio Flores Mendoza, a la dreta al costat de
Fernando Adrián Cárdenas i de Gerardo Palacios



Primer classificat, podríem dir de manera aclaparadora, d'aquest Grup B ha estat el jugador navarrès José Antonio Flores Mendoza (1905 FIDE) amb vuit punts de nou possibles perdent una sola partida. A Barberà ja va tenir una bona actuació però en aquest torneig ha donat un cop damunt la taula i s'ha imposat de manera clara.




dsc 0626
Fernando Adrián Cárdenas


En segon lloc trobem al jugador del Barcelona-UGA Fernando Adrián Cárdenas (2060) que, com a Montcada, repeteix podi. Ha tingut partides realment interessants i ha lluitat molt per aconseguir aquest sots-campionat que d'altre banda és totalment merescut. Tan sols va perdre amb el campió.





dsc 0663
Adrià Pérez


I completa el podi, curiosament com al Grup A, una altra sorpresa i revelació del torneig, el jove jugador de Peona i Peó Adrià Pérez (1979) amb set punts i mig de nou partides. Amb un punt i mig de tres va guanyar ni més ni menys que sis partides seguides i va aconseguir entrar al podi més que merescudament.




Menció especial pel seu bon torneig a Enric Carrey, Joan Minguell, Manel Barragan, Antoni Fàbregas, Adrián García Ruiz, Galust Tadevosyan, Jordi Volart, Premyslaw Laszczak, Adrià Torras, Anastasia Mamontova, Jorge Albert Cristóbal, José Daniel Peirón Lluc o Andreu Castaño.




Personalment sis punts de vuit partides, i és que vaig haver de demanar un bye a la primera ronda. Finalment tercer del tram D (1800 - 1949), uns quants punts d'Elo que m'enduc i m'emporto una petita part del botí de l'open. Content amb el joc desplegat i amb l'sprint final que vaig fer. Ara a a descansar uns dies i posteriorment aniré cap a la Pobla de Lillet a jugar el que personalment és el torneig més especial de l'any.

Salutacions cordials i fins aviat!
Víctor Collell
*Algunes fotografies agafades directament de la Galeria de fotos del torneig (enllaç a sota)


Enllaços:
AjedrezND
Notícia a Rabiosa Actualitat d'Escacs
Grup del Facebook Lliga Catalana d'Escacs
Web oficial del CE Sant Martí
El CE Sant Martí a Facebook
Galeria de fotos del torneig a Chess-results, cortesia de Pau Pascual

XXIV Obert Internacional de la Pobla de Lillet

$
0
0
Tan sols cal donar un cop d'ull a la llista d'inscrits del torneig per veure que a la gent de Peona i Peó li agrada disputar aquest magnífic campionat que pertany al Circuit Català d'Oberts Internacionals. La gent que es desplaça fins a la Pobla de Lillet gaudeix de deu dies de vacances en un petit poble d'aproximadament 1000 habitants situat a la comarca del Berguedà on predomina el paisatge de muntanya.

La Pobla de Lillet

Ubicació al mapa

En un torneig on les partides comencen a les 16:30 h., tens el matí per a realitzar diferents activitats, ja sigui jugar a futbol, anar a la piscina del poble, anar d'excursió per les muntanyes de la zona o sortir a córrer. Alguns opten per fer totes les activitats i altres opten per quedar-se dormint paint la festa de la nit anterior. 

Com sempre en Jofre ha tingut actuacions brillants a l'hora de fer de porter.

I els que ens allotgem a la Pobla hem de visitar obligatòriament un cop durant el torneig el Restaurant "El Verger" (els de Peona i Peó optem per anar-hi cada dia, faci sol, nevi o plogui), un restaurant amb uns plats dignes de jugadors d'escacs, volent dir amb aquesta frase que són molt bons. A la nit inclouen al menú les pizzes que ells mateixos fan al forn de llenya. 



Durant el transcurs del torneig i com és tradició, es va celebrar la catorzena partida d'escacs vivents, que aquest any rendia un petit homenatge al tricentenari de la Guerra de Successió de 1714. Aproximadament mig miler de persones van contemplar l'espectacle. 

Imatge corresponent a la partida d'escacs vivents agafada del blog oficial del torneig. 


El torneig, a diferència d'altres anys, ha estat dividit en dos grups; l'A i el B, sent aquest primer per a jugadors amb llicència FIDE en vigor i un Elo Català igual o superior a 2100 i/o amb un Elo FIDE igual o superior a 2000 i el segon amb jugadors amb un Elo Català igual o inferior a 2099 i/o amb un Elo FIDE igual o inferior a 1999. 



La sala de joc, situada al "Saló la Flor", Carretera de Ripoll 11, és una sala àmplia on els jugadors gaudim d'espai així com també (normalment) de silenci. Sí que és cert que sempre hi ha alguns curiosos que desconeixen la pràctica dels escacs, ja siguin poblatans o gent de les afores, que visiten com a mínim un cop el torneig i que a vegades pot ocasionar que sonin mòbils o passin incidents intranscendents. Normalment els espectadors s'asseien a les escales del costat de la taula 1 del Grup A, on es podien veure a les principals figures del torneig. 

Cada jugador tenia, juntament amb el cartell ja típic amb el Nom, l'Elo i el Club,
 una bandera que corresponia amb la seva nacionalitat. 

Durant una nit es van celebrar les simultànies a càrrec del GM Karen Movsziszian, jugador i número 1 del torneig, que es va enfrontar contra diversos jugadors a la vegada. Un dels pocs jugadors que l'ha pogut guanyar sempre que ha fet les simultànies ha estat el jove jugador de Peona i Peó Xavier Povill, on la seva partida va generar molta expectació per les possibles combinacions que el jugador armeni tenia i els diferents sacrificis que va fer, semblant tots ells correctes. Finalment el vigent campió de Catalunya sub-14 va ser capaç d'endur-se la victòria, i va ser l'únic en aconseguir-ho enguany. 

Imatge cedida pel blog oficial del torneig

Anem ja amb les classificacions finals:
En primer lloc d'aquest Grup A trobem a l'il·lustre Gran Mestre armeni i jugador del Sant Andreu Karen Movsziszian (2509) amb un total de set punts i mig de nou possibles i pujant un punt d'Elo FIDE. Guanyant el torneig enguany s'ha tret l'espina de quedar sots-campió en la passada edició (i també en altres ocasions). És un jugador molt estimat a la Pobla sobretot per com empatitza amb els aficionats del torneig i també amb els acompanyants i els poblatans, fins i tot alguns d'ells s'atreveixen a desafiar-lo quan duu a terme les simultànies. Destacar la seva victòria contra el FM Alberto Gómez Jurado, Campió de la Pobla 2013. 
Karen Movsziszian

En segona posició i líder del torneig durant gran part del mateix va ser el Mestre Internacional d'origen catalanoandorrà Joan Mellado (2443), representant al Club d'escacs Catalònia de Manresa. Curiosament era el segon del rànking del torneig, i va acabar amb els mateixos punts que el primer classificat, set i mig, acabant el torneig imbatut cedint tan sols tres empats i amb una performance final de 2494, pujant un total de 8 punts d'Elo FIDE. Va ser l'únic jugador capaç de guanyar al GM Movsziszian i semblava que hagués de quedar campió, però l'excés de conformisme en algunes partides van fer que el títol se li escapés per ben poc. 
Joan Mellado


I completa el podi el Campió de la passada edició del torneig, el Mestre FIDE d'origen català i representant a la Unió d'Escacs Montcada Alberto Gómez Jurado (2302) amb un total de set punts de nou possibles i perdent tan sols amb el Campió una bonica partida. Amb quatre i mig de cinc va ser doblegat pel campió, i dos punts i mig en les tres últimes partides el van fer pujar al podi de manera més que merescuda (tot i que a la segona ronda el jugador de Peona i Peó Frederic Corrigüelas el tingués contra les cordes en un final de torres emocionant). Ha tingut una performance de 2446 i puja un total de 34 punts d'Elo FIDE. 
Alberto Gómez Jurado (imatge cedida per Rabiosa Actualitat d'Escacs)

El MF colombià Jorge Rentería (2306) va realitzar un notable torneig acabant en quarta posició del torneig amb sis punts i mig de nou, pujant 12 punts d'Elo FIDE i amb una performance de 2341. Va empatar amb els dos primers classificats (i tanmateix els dos primers del rànking) i tan sols va perdre amb el tercer.
Jorge Rentería

El sub-16 Ferran Cervelló (2141), de Peona i Peó, que feia pocs dies que havia tornat del Campionat d'Espanya sub-16 (torneig on va tenir una notable actuació), també va tenir una bona actuació en aquest Obert Internacional de la Pobla de Lillet, acabant sisè de la classificació general amb sis punts de nou, pujant 15 punts d'Elo FIDE i obtenint una performance de 2197. Destacar les victòries que va aconseguir contra els MFs Jordi Ayza (2212) i Marc Capellades (2188) i l'empat que va treure de la seva partida amb l'IM Héctor Mestre (2299). Recordar que en Ferran ja tindrà el títol de Mestre Català en la propera avaluació d'Elo i que és l'actual sots-campió de Catalunya sub-16. 
Ferran Cervelló

El sub-14 Xavier Povill (1971), també de Peona i Peó i vigent Campió de Catalunya sub-14, va participar en aquest Grup A del torneig. Finalment quatre punts i mig, però resultats destacats com la seva victòria davant Francesc Masachs (2010) o el seu empat davant el veterà MC Fermín Tejero (2052). 
Xavier Povill


Campió del Grup B de l'Obert de la Pobla ha estat el jugador del Club d'escacs Vallfogona de Balaguer Jaume Parramón (2012) que acaba el torneig imbatut amb set punts i mig de nou cedint tan sols tres empats. Destacar les seves victòries davant l'1 del rànking Roger Cervelló (2084) i el quart classificat Adrià Pérez (1979), ambdós jugadors de Peona i Peó. Va desplegar un molt bon joc i la sort el va acompanyar en els moments clau, fet molt important a l'hora de voler guanyar un torneig. Merescut campió. 
Jaume Parramón a Bidmonfa

Segon classificat i primer del rànking del torneig ha estat el jugador de Peona i Peó Roger Cervelló (2084) amb també set punts i mig de nou possibles però quedant per darrera del campió per pitjor desempat. Va mostrar les seves ganes de guanyar el torneig durant tot el transcurs d'aquest, i és que finals que semblaven impossible de guanyar va ser capaç de poder tirar-los endavant. Malgrat tot, l'única partida que se li va escapar va ser contra el campió en un fatal error de càlcul que tal vegada li va costar el torneig. Tot i això, molt bon torneig. 
Roger Cervelló

I finalment en tercera plaça tenim al jugador del Cardona Josep Soler Bel (2023) amb sis punts i mig de nou possibles, empatant amb els dos primers classificats, amb el segon del rànking i perdent tan sols amb el quart classificat. 
Josep Soler Bel recollint el premi

Un dels participants del Grup B, concretament el 4 del rànking, era el President de la Federació Catalana d'Escacs, el jugador del Barcelona-UGA Toni Ayza (2017) que té en el seu palmarès l'honor de posseir una Norma de Mestre Català.  
Toni Ayza

L'incansable Lluís Febrero, del Comtal, va participar com de costum a l'Obert de la Pobla i segueix jugant absolutament tots els tornejos que estan al seu abast. Malgrat que passin els anys, el seu nivell es manté pràcticament intacte, fins i tot dóna molts ensurts a la gent capdavantera fins a tal punt que els pot guanyar. 
Lluís Febrero

Una altra membre de la FCd'E, l'Imma Montoliu (1982) també va participar al Grup B d'aquest torneig finalitzant amb cinc punts i mig. Ella té un paper fonamental en els escacs base a Catalunya i ajuda a coordinar les expedicions al Campionat d'Espanya que fa Catalunya.
Imma Montoliu

I personalment he acabat el torneig amb cinc punts, amb una mica de sort no baixo Elo (català, òbviament) i malgrat tot me'n vaig de la Pobla havent gaudit moltíssim, que al cap i a la fi és el que compta. Així que només em queda dir; a reveure!



Només espero, després de concloure el torneig, poder-hi tornar any rere any a gaudir de 10 dies de vacances en un llogaret de Catalunya molt tranquil on sembla que el món s'aturi i que els rellotges només funcionin durant la partida d'escacs. 
I abans d'acabar la crònica agrair a la gent de la Farmàcia de la Pobla l'ajut que els hi van oferir als meus avis després de que el meu avi caigués. Moltíssimes gràcies. 
Una salutació cordial a la gent de la Pobla des de Barcelona. 
Víctor Collell. 


Enllaços: 


Imatges: 




















XVI Obert Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta

$
0
0
El diumenge dia 31 d'agost va finalitzar un dels oberts internacionals més importants a nivell estatal (per no dir a nivell europeu) i aquest no és altre que l'Obert Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, que reuneix prop de 600 jugadors des de ja fa nombroses edicions. Enguany es celebrava la setzena, i és la primera que disputa un servidor. Cal dir que sens dubte és un dels millors campionats que he jugat en la meva "trajectòria escaquística" per no dir el millor, i és que és un torneig senzillament impressionant a tots els nivells i en tots els aspectes.


El torneig es disputa a les Cotxeres de Sants, òbviament ubicada al barri de Sants, que tanmateix és entitat col·laboradora del campionat, juntament amb el Catalunya Escacs Club, el Club d'escacs Cadena i el Club d'escacs Comtal. Els jugadors, però, no hi cabem tots a l'auditori principal, i a l'edifici del costat hi havia diverses sales més, i en totes i cadascuna d'elles la gent gaudia d'espai i de tranquil·litat, així com un equip arbitral eficient i més que correcte durant tot el torneig. 
Cotxeres de Sants


En aquesta edició l'Obert de Sants ha comptat amb la participació del jugador del Club d'escacs Foment Martinenc Pau Pascual, que a banda de disputar el Grup B del torneig, ha sigut l'encarregat de dur a terme un àlbum fotogràfic molt ampli del torneig amb fotografies de molt bona qualitat. La seva tasca ha sigut excel·lent. De fet, algunes fotos d'aquesta crònica (com la que veieu aquí sota) estan agafades directament del seu àlbum fotogràfic. 
Pau Pascual 

A l'auditori de les Cotxeres, on jugava gran part del Grup A i els primers taulers del B, hi havia una televisió que durant la partida anava actualitzant els resultats d'ambdós grups a mesura que les partides anaven acabant. També servia, com es pot veure a la foto, com a referència per a que la ronda comencés puntual. 
(Imatge cedida per Pau Pascual)

El torneig disposava de nombroses i espaioses sales d'anàlisi per a que els jugadors poguessin analitzar la partida amb el rival fàcilment i còmode. Tot i això, sempre hi ha els que prefereixen analitzar-la a la fresca, just a fora de la sala principal del torneig, amb la companyia de jugadors experts i/o amb alguna beguda, fent d'aquesta manera que l'anàlisi sigui part quasi obligada de la partida d'escacs. 
(Imatge cedida per Pau Pascual)
(Imatge cedida per Pau Pascual)
Paral·lelament al torneig es duien a terme moltes activitats, una d'elles el Campionat de futbol. Finalment els guanyadors van ser l'equip Reyes de Latinoamérica, format per un conjunt de jugadors peruans i colombians. Entre ells estava el número 1 del torneig i número 1 peruà, el GM Julio Granda, que va demostrar que tot i quasi arribar a la cinquantena d'anys, manté un estat de forma envejable. 
(Imatge cedida per Rabiosa Actualitat)
Reyes de Latinoamérica

Una de les altres activitats paral·leles varen ser les simultànies dutes a terme a l'Estació de Sants per el MK Pau Juan, jugador del Catalunya Escacs Club i vigent sots-campió de Catalunya sub-18. Va guanyar totes les partides que va disputar (13).
(Imatge cedida per Rabiosa Actualitat)

El torneig, com molts altres del Circuit, estava dividit en dos grups; el Grup A (obert a tots els jugadors amb un Elo Català igual o superior a 2100 i/o amb un Elo FIDE igual o superior a 2000, tot i que algú amb un Elo inferior a aquest podia demanar que l'inscrivissin al grup) i el Grup B (obert a tots els jugadors amb un Elo Català igual o inferior a 2099 i/o amb un Elo FIDE igual o inferior a 1999). També té la particularitat de ser el campionat que més jugadors reuneix i alhora que més jugadors de diferents nacionalitats té (aquest any jugadors de més de 40 països s'han desplaçat fins a Sants).



El GM brasiler Alexandr Fier (2570) va ser el guanyador del Grup A de l'Obert Internacional de Sants, amb vuit punts i mig de deu i acabant el torneig imbatut cedint tan sols tres empats. El nivell de joc que va demostrar durant tot el torneig va ser molt alt, i és que va protagonitzar partides d'atac molt agressives. A la darrera ronda en va tenir prou amb unes taules davant el GM Stefan Bromberger (2510) per acabar campió en solitari. En aquest torneig destacar les victòries que va aconseguir davant el GM Erik Blomqvist (2506) i l'IM Quinten Ducarmon (2479).Puja un total de 14 punts d'Elo.
Alexandr Fier és Gran Mestre des del 2007 i el seu màxim Elo ha estat de 2653 punts, al 2009, cosa que el feia ser el 78è al rànking Mundial. Ha tingut en alguna ocasió participació al Campionat de Catalunya per equips representant al CE Barberà. 
Alexandr Fier (imatge cedida per Pau Pascual)

En segon lloc trobem al GM italià Daniele Vocaturo (2587) amb vuit punts de deu possibles i estant a les primeres taules durant gairebé tot el torneig. Les taules a la segona ronda davant el CM Hermes Dalo (2221) van fer perillar les seves opcions però es va refer aviat i el nivell que va demostrar va ser realment bo. A la darrera ronda va guanyar al número tres del rànking, el GM Chanda Sandipan (2619) en una molt bona partida jugada pel jugador italià. Destacar també la seva victòria davant el GM Alejandro Hoffman (2456). Puja un total de 6 punts d'Elo.
Un dels seus majors èxits ha estat quedar tercer del Grup C del prestigiós torneig de Wijk aan Zee, però el seu major èxit sens dubte que ha estat la primera posició que va aconseguir al Grup C del Torneig Tata Steel, amb nou punts de tretze.
Daniele Vocaturo (imatge cedida per Pau Pascual)

I completa el podi el GM alemany però nacionalitzat suís Sebastian Bogner (2603) amb vuit punts de deu possibles, acabant el torneig imbatut i jugant les ràpides de desempat de manera brillant. Com el segon classificat, unes taules a la segona ronda davant un rival clarament inferior en Elo van fer que la gent dubtés de les seves possiblitats, incús va entaular també a la ronda quatre. Però tres punts i mig en les darreres quatre partides van fer que finalment optés a entrar al podi degut a les ràpides i així ho va fer. 
És també guanyador de l'Obert de Liechtenstein en dues ocasions (2012 i 2014).  
Sebastian Bogner (imatge cedida per Pau Pascual)

Entre els integrants del torneig teníem a diferents jugadors que cal fer menció, com el GM Fernando Peralta (2574), d'origen argentí i que actualment pertany al Club d'escacs de Sant Josep de Badalona. En aquest Circuit Català 2014 es va imposar a l'Obert Internacional de Barberà. Va defensar el primer tauler de la Selecció Argentina a l'Olimpíada de Tromso. 
Fernando Peralta
El MK Pere Garriga, del Mollet, va dur a terme un gran torneig, pujant 122 punts d'Elo FIDE i el que és més important, aconseguint la seva segona norma de Mestre Internacional, amb set victòries i tres derrotes. Destacar victòries com les que va aconseguir davant la WGM Deisy Cori (2422) o els IM Sam Collins (2495), Oscar Gerardo Sánchez (2374) o Luc Bergez (2368).
Pere Garriga

El IM Guillem Baches (2377, del Lleida) és, a banda d'un molt teòric Mestre Internacional, blogger, soci-fundador de WAYDN, una companyia dedicada a la creació de blogs, per exemple, per a empreses. És webmaster de la pàgina web www.guillembaches.com i té milers de seguidors al seu compte de Twitter, on comparteix una gran quantitat d'enllaços d'interès de gran qualitat. Ha estat Campió de Catalunya Absolut i sots-campió d'Espanya d'escacs actius.
Guillem Baches

El MK Carles Díaz Camallonga (2261, del Sabadell) ha dut a terme un excel·lent campionat, amb sis punts i mig de deu i pujant 57 punts d'Elo FIDE. Destacar les taules que va aconseguir davant els IM Patrik Lyberg (2444), Erik Zude (2381) i Roman Skomorokhin (2378) i la victòria davant el IM del Barcelona-UGA David Pardo (2457). És el vigent Campió de Catalunya sub-18 i ha participat aquest estiu al Campionat d'Espanya de la mateixa categoria amb molts bons resultats.


El FM José Eduardo Martínez Alcántara (2379) ha protagonitzat molt bones partides en aquest Obert de Sants, com la victòria davant el seu compatriota i vigent Campió del Circuit Català, el GM Jorge Cori (2630) o l'empat davant el GM Fernando Peralta (2574), jugador al que ja havia guanyat a l'Obert Internacional de Sant Martí d'aquest mateix any. Un Obert de Sant Martí on el Mestre FIDE va quedar tercer classificat quan partia com a número 47 del rànking. Va ser una gran revelació del torneig.


El IM Kevel Oliva (2446) està sent una de les revelacions d'aquest Circuit Català 2014 i a l'Obert de Sants ha fet molt bons resultats. Després de posar-se amb tres de tres va entaular amb els GMs Daniel Alsina (2550) i Levan Aroshidze (2539). A la darrera ronda va guanyar al GM Lluís Comas (2508) i va finalitzar el torneig amb set i mig de deu. Ha estat amunt a tots els tornejos del Circuit, i va ser el Campió de l'Obert Internacional de Figueres.
Kevel Oliva

El GM Julio Granda (2663) partia com a número 1 del rànking i era el jugador que més cridava l'atenció de tot el torneig. Ha tingut actuacions destacades en Olimpíades (com en aquesta passada a Tromso, Noruega, on va defensar el primer tauler de la Selecció Peruana) i també en Campionats del Món, on ha sigut capaç de passar diverses rondes eliminatòries eliminant a reconegudíssims Grans Mestres. S'ha dedicat a la política i també a l'agricultura, i al torneig de futbol va demostrar que, tot i estar molt a prop de cumplir la cinquantena d'anys, manté un estat de forma realment bo. El torneig no li va sortir segurament com esperava, set i mig de deu, però no dubtem que ho tornarà intentar en alguna ocasió. 
Julio Granda




El jugador del Barcelona-UGA Fernando Adrian Cárdenas (2060 (referint-nos pel que fa al Grup B sempre en Elo Català)) ha sigut el Campió del Grup B de l'Obert Internacional de Sants de manera merescuda. Es va col·locar amb cinc de cinc i no va cedir cap derrota, lluitant totes les partides i no donant per perdut cap punt. A l'hora de recollir el premi va ser ovacionat pel públic i assistents a les Cotxeres de Sants, cosa que fa que es demostri l'estimació de molta gent cap a aquesta persona. La victòria davant el seu company de club Daniele Aprea (2077) a la penúltima ronda va ser clau per aconseguir el primer lloc. Porta fent uns grans resultats durant tot el Circuit, com la tercera posició aconseguida a Montcada o el segon lloc aconseguit a Sant Martí. I a sigut a Sants on finalment s'ha proclamat Campió. Felicitats! 
Fernando Adrian Cárdenas


En segona posició trobem al jugador de la Penya d'escacs Cerdanyola del Vallès Carlos Batista (2008) amb vuit de deu i superant tres rondes a les partides ràpides de desempat (a la fotografia, la primera partida davant Francesc Garnica (2038)). Tot i col·locar-se per darrera en el marcador davant el castellonenc José Miguel Pérez (1937 FIDE) va ser capaç de guanyar-lo en una segona partida quan semblava que el jugador valencià ho tenia tot de cara. A l'armageddon es va imposar de manera força clara. 
Tot i començar el torneig perdent la primera ronda, va ser capaç de fer una gran remuntada. Després de guanyar les dues pròximes rondes va empatar, i tot seguit en va guanyar quatre de seguides, va empatar amb el primer del rànking i a la darrera va tornar a guanyar, guanyant-se el dret a jugar les ràpides de desempat. 
Carlos Batista (a la dreta) (Imatge cedida per Pau Pascual)


I en tercer lloc trobem a José Miguel Pérez García (1937 FIDE) de Castelló, Comunitat Valenciana. Va realitzar un més que notable torneig, i és que de les deu rondes, en cinc d'elles va jugar o bé a la primera taula o bé a la segona, ja que es va col·locar amb cinc de cinc. Va entaular amb el campió del torneig en una llarga partida molt disputada. A la ronda següent va tornar a guanyar, però tres empats consecutius van fer que no pogués guanyar el torneig. Com he dit abans, la derrota a les ràpides de desempat el van fer que baixés fins a la tercera plaça després de que superés un dur rival com Bernat Fuertes (2082). 
José Miguel Pérez

El sub-14 Daniel Riu (2024), de l'Escola d'Escacs Miguel Illescas, va dur a terme un gran torneig, finalitzant sisè de la general i tan sols perdent una partida amb el que acabaria sent el campió del torneig. Va guanyar recentment el Grup B de l'Obert del Foment Martinenc que es disputava els dissabtes a la tarda. 
Daniel Riu

José Antonio Flores Mendoza (1905 FIDE) va ser un dels jugadors vinguts de fora de Catalunya al Grup B. Recentment ha guanyat el Grup B de l'Obert Internacional de Sant Martí i al Grup B de Barberà també va tenir una molt bona actuació. Malgrat tot, a l'Obert de Sants no ha tingut el seu campionat i ha finalitzat quaranta-dosè. 
José Antonio Flores Mendoza

Entre els participants al Grup B comptàvem també del jugador del Club d'escacs Peona i Peó Enric García Garrido (2031) que va finalitzar en tretzena plaça amb uns meritoris set i mig de deu i perdent tan sols una partida. Guanyar a les tres darreres rondes va ser crucial per a que assolís endur-se premi a la classificació general. És, a banda d'un reconegut jugador d'escacs que fa anys i panys que juga, administrador del blog Rabiosa Actualitat d'Escacs (rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es), un conegudíssim blog que rep centenars de visites al dia i que s'actualitza amb les notícies d'arreu del món pel que fa als escacs. 
Enric García

Daniel Romero Castejón (1933) va ser una de les grans revelacions del torneig. El jugador d'El Prat només va perdre una partida i, partint com a 102 del rànking inicial, va finalitzar en desena plaça i segon del tram D (1800 - 1949). Destacar les victòries que va aconseguir contra el vigent campió del Grup B de Montcada Gerardo Palacios (1993), Joan Minguell (2046), el mateix Enric García (2031) o Francisco Martín (2027). 
Daniel Romero

Jordi Martín Vilanova (2062), de Llavaneres, va estar a les primeres taules del torneig durant tot el que va durar aquest. Finalment va acabar en novena plaça i per ben poc que no va disputar les ràpides de desempat. Es va col·locar amb quatre de quatre però el castellonenc José Miguel Pérez primer i el jugador del Molí Nou Francesc Garnica després el van aturar i el van fer perdre les opcions a guanyar el campionat. A la darrera ronda va fer taules amb el campió. 
Jordi Martín

I personalment el torneig no va estar gens malament, finalment sis i mig de deu (passant tall tan sols una ronda) després de perdre la darrera ronda massa fàcilment al meu parer. Guanyant la darrera m'enduia tram, primer sub-16 i general, però finalment només vaig poder quedar segon classificat sub-16 i em vaig quedar fora del tram per un punt de desempat. 35è de la general partint com el 121, amb victòries davant jugadors com Carlos Santos (2041), Josep Lluís Flores Liñan (2016), Marc Torrents (1991 i finalment primer sub-16) o Renato Alquézar (1975) o les taules davant el vigent Campió del Grup B de Montcada Gerardo Palacios (1993) o amb el jugador més veterà de tot el torneig Gabriel Cartró (2022 (86 anys!)). Val a dir que si el torneig hagués valgut per FIDE hagués pujat 130 punts. 
Recollint el premi


En la meva primera edició d'aquest torneig només em queda felicitar a tothom que l'ha fet i el fa possible any rere any. L'ambient que es respira és magnífic i totalment de competició. 
Salutacions cordials i fins la propera, 
Víctor Collell. 

Enllaços: 

Imatges: 


Darrera ronda davant Adrián García Ruiz

Copes i trofeus


Servei de bar

Taula arbitral

Retransmissió en directe

Desempats a partides ràpides


Daniele Aprea - Carlos Batista

Jordi Morcillo, mestre de cerimònies i speaker

Fernando Adrian Cárdenas, molt ovacionat rebent el premi

Alexandr Fier, també ovacionat al sortir a rebre la copa

La partida comentada. Víctor Collell - José Manuel Delgado.

$
0
0
Obert Internacional de Sant Martí 2013.
Ronda 7.
Collell, Víctor (1650) - Delgado, José Manuel (1927).

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Cf6.
Aquesta partida, que jugava contra un murcià sense ELO català i amb un ELO FIDE molt elevat, era una partida "estranyota". Tenint dos punts i mig de set com tenia aleshores m'havia tocat el divuit del rànking i seria el segon rival més fort amb que jugaria referint-nos en ELO.
Deixant de banda el Gambit de Rei que havia estat jugant en moltes partides durant aquesta temporada 2012-2013, havia preferit tornar a la Italiana de tota la vida, i és que com diu Apollo Creed a Rocky III: The way to get it back is to go back to the beginning (La manera de recuperar-ho és tornar de nou al principi), referint-se en el cas de la pel·lícula a la Mirada del tigre i en el meu cas a l'estil de joc agressiu.
 Qualsevol manera de motivar-se es bona mentre funcioni.







4. d3 h6 (rarita) 5. Cc3 Ac5 6. Ae3 Ab6 7. Axb6 axb6 8. d4.
Efectivament, la idea de canviar els alfils a b6 és trencar pel centre amb 8. d4. I és que encara que el concepte digui que no convé trencar pel centre amb el rei sense enrocar, si tens dominat el centre no tens per què patir.








8... exd4 9. Cxd4 Ce5. 10. Ab3 d6 11. Dd2 0-0 12. 0-0-0.
Partida d'enrocs oposats per a donar emoció. Ara mateix és una posició igualada, però jo confiava en el meu atac.
12... Ag4 13. f3 Ad7 14. Tdf1.
Mala jugada per part meva. Com diria el bon amic Cuartas, c5 y se acabó la fiesta. Després de c5 va c4 i es perd l'alfil. Potser, endut per l'emoció del moment, se'm va escapar la mà i vaig tirar massa ràpid.

Per sort, va fer una jugada d'espera.








14... De8.
I ara sí que vaig veure la seva amenaça. Però "em vaig fer el distret" i llevé todos los amigos a la fiesta. Que serien les meves partides sense les frases d'Álex Cuartas.
15. g4?! c5 16. Cf5 c4 17. Cxd6 De6 18. Cxc4 Cxc4 19. Axc4 Dxc4 20. e5!
Única si vull salvar els mobles. No vaig calcular (de fet, no ho vaig veure) què passava amb 20... Txa2, i és que resulta ser la millor jugada que té el negre. José Manuel Delgado, però, va optar per una altre jugada.








20... Cxg4 21. fxg4 Ac6 22. Thg1 Tfd8 23. Df4
I és que encara que no convingui canviar dames quan pretens atacar, trobava que la posició després del canvi no m'era desfavorable.
23... Td4 24. Df2 b5 
Ara comença l'acció. El concepto "dise": A ataque en el flanco, contraataque en el "sentro"... y en caso de que en el "sentro" no sea posible, en el otro flanco.
Y ya, llegó el chucho.










25. g5! hxg5 26. Txg5 b4? 27. e6! (per a que la dama no defensi el punt f7, obstrucció de la defensa!) Ae8? 28. Cd5! (entreguem un cavall, novament per obstruir la diagonal que va des de a2 fins a g8 i la dama no defensa f7!) Txd5 29. exf7 +! Rf8 30. fxe8 = D +! Rxe8.
I ara ve una jugada clau. Puc fer 31. Df7 + i guanyar la torre i sembla que quedo amb xarxa de mat. Però hi ha una jugada que guanya abans. Molt, molt fina.









30. Txg7!? (el mat imminent és imparable. Ja no s'hi pot fer res) Dc5 31. Df7 + Re8 32. Tg8 + i el negre abandona, 1 - 0, ja que és única tapar amb la dama i després es produeix el definitiu escac i mat.
Una partida que em va deixar satisfet, i comentant-la amb el rival, em va dir que va subestimar el meu atac de flanc de rei.
The way to get it back is to go back to the beginning. 


Salutacions i fins la propera!

Víctor Collell


Campionat de Catalunya per equips d'edats; categoria sub-16

$
0
0
Els dies 25 i 26 d'octubre es va celebrar el Campionat de Catalunya per equips d'edats, des de la categoria sub-8 a la sub-18 a la localitat tarragonina de l'Ametlla de Mar. Per tant canviàvem de seu, de Vila-seca a l'Ametlla, un canvi d'aires que ha convençut a la majoria de participants i acompanyants, i és que encara que el Palas no sigui un mal hotel ja el teníem molt vist. Per no haver-hi un nombre tan elevat de jugadors com a l'individual i per acollir als jugadors tan sols dos dies m'ha semblat un molt bon hotel, amb sales de joc força bones (en certs llocs tal vegada hi mancava il·luminació) i ens ha facilitat tot el que ha estat al seu abast.



La crònica, però, serà quasi exclusiva del campionat viscut a la categoria sub-16 (trepidant i amb un desenllaç si més no "curiós") i més concretament el campionat que vaig viure personalment. Com en els v(b)ells temps. 

Primer tauler?

Sortia de casa a les 16:45 h. de divendres per dirigir-me fins a Sants-Estació on l'Adrià Pérez (segon tauler de l'equip) i jo (tercer tauler de l'equip) ens trobaríem amb en Marc Torrents (quart tauler de l'equip) per a que els seus pares ens fessin de xofer i ens duguessin amb el cotxe fins a l'Ametlla de Mar. 
A la llista prèvia dels equips del campionat, Peona i Peó era l'únic equip que tenia més de 4 jugadors a les seves files. No en tenia 5; en tenia 6. A priori, l'alineació inicial seria la següent: 

MC Ferran Cervelló (2323). 
Daniel García Ramos (2258). 
Adrià Pérez (2034). 
Víctor Collell (2024). 
Marc Torrents (2008). 
Albert Puntí (1975). 


"Els hem ben enredat...!"






El que poca gent s'esperava era que en Ferran no estaria disponible per aquest torneig i per tant tots els jugadors jugaríem un tauler per sobre del que estava previst (de fet, de la baixa del Ferran em vaig assabentar la mateixa setmana que començava el campionat). El dimecres, quan van ser publicats els aparellaments del Campionat Territorial de Barcelona i en Ferran va sortir aparellat, la gent ja va començar a sospitar alguna cosa.
L'Albert Puntí ja va informar que dissabte no li seria possible anar però sí que podria mirar de venir diumenge "si la cosa pintava molt malament". 






Vam sortir de Barcelona cap a les 18:45 h. i no va ser fins passades les 9 de la nit que vam arribar a l'Ametlla. 
Sembla ser que es va produir un accident a l'autopista i a l'hora d'agafar la carretera l'embolic que va tenir en Xavier Torrents, pare d'en Marc, va ser monumental. Si fins i tot els tres ens vam adormir que semblava que hagués sigut una eternitat i encara quedava mig viatge.

Molta gent de Peona i Peó va arribar el dia abans, com també gent que l'Ametlla no li quedava gens a prop, gent de Figueres, Girona o Lleida. 

La primera ronda, com en tots els campionats per equips on els aparellaments es defineixen abans de començar (juguen tots contra tots) sempre t'ha de tocar l'equip "B". Nosaltres érem l'únic equip que portava dos equips, i ens enfrontaríem a la primera ronda. Per tant de preparació més aviat poca, i no perquè fossin dolents. 
A banda del nostre matx el Cerdanyola del Vallès s'enfrontaria al Badia i el Figueres començaria posant a prova a un Gerunda que venia amb ganes de deixar de ser "el pupas" del campionat i que portaven el seu equip de sempre per guanyar el torneig d'una vegada per totes. Com l'Atlètic de Madrid en la passada campanya del campionat de lliga. 

No ens vam esperar gaire per anar a dormir. 


Ens llevàvem aviat per anar a esmorzar i mentalitzar-nos per la partida. Començava a les 10:45 h. i al baixar al hall de l'hotel ens vam trobar amb riuades de gent demanant les claus de les respectives habitacions. La ronda va començar el més puntual possible. 

En el nostre matx ja hi havia sorpreses de bon començament. Els taulers 1 i 3 de l'equip B, la Daniela Velasco i la Joana Llum Cardó respectivament, no apareixien per la sala de joc quan passaven 5 minuts de la ronda. Al cap de poc entraven per la sala dissimuladament i com qui no vol la cosa començaven a jugar la seva partida.

El matx no va ser ni molt menys fàcil. La primera partida que es va posar de cara va ser la meva davant la jugadora esmentada abans, la Llum, que tot i estar desentrenada no estava tan rovellada com em pensava. Sí que és cert que d'obertura vaig obtenir una important avantatge després de que no veiés un escac doble evident que em permetria quedar amb peça de més i posteriorment amb torre.

12. b4?? 
I quan semblava que havia d'abandonar en qualsevol moment... ¿qué dise el consepto maestro ruso Kollellov? Primer consepto de la defensa: seguridad del rey. El meu rei estava al centre i desprotegit, i la Llum va combinar fins a tal punt que vaig quedar... perdut. 

19... Re7??

El cas és que després de 20. Df1 (no va veure Txd6, seguit de Ag5 + si em mengés la torre) jo tampoc vaig veure l'amenaça (segurament per excés de confiança) i després de Th7 per defensar f7 sí que em va jugar, evidentment, Txd6! 
Malgrat tot, no va saber resoldre i em vaig salvar pels pèls i bàsicament pel temps. Abans de que acabés, però, veia les posicions de les altres partides incertes, fins a tal punt que es va arribar a patir una mica. Però en Dani va donar un cop sobre la taula (no literalment) i va imposar-se a una Daniela que havia estat jugant una gran partida. 
Poc després acabava el Torrents que s'imposava a la Laura després d'una partida que es complicaria més del que podia aparentar. L'Adrià i jo acabàvem pràcticament al mateix temps, posant un 4-0 una mica fals al marcador. 

Pel que fa als altres equips, el Cerdanyola del Vallès s'imposava de manera clara al Badia (tan sols els primers taulers firmaven taules quan el resultat ja estava decidit) i el Gerunda suava per guanyar a un Figueres que tan sols començava a demostrar del que era capaç. Finalment victòria per la mínima, 2,5 a 1,5, amb victòries d'Eduard Prujà i de Rasen Mediñà per part del Gerunda i de Josep Maria Salleras per part del Figueres. 

La segona ronda seria a les 15:30 h. El Badia s'enfrontaria al Figueres, el Cerdanyola al Peona i Peó B i nosaltres davant el Figueres, rival més que perillós. 

Dinàvem aviat per a poder descansar entre l'àpat i la partida a l'habitació, ja sigui preparant o senzillament relaxant-nos. 

La ronda va començar puntual. 

Les partides, potser tret de la meva, van anar molt ràpid. Vull dir que es van canviar moltes peces ràpidament i ben aviat es va entrar a un final. En Marc semblava que guanyava un peó, però en Salleras tenia iniciativa i en Marc no va ser capaç de defensar-se bé. El resultat ens era advers. 

L'Adrià i en Dani semblava que tenien finals complicats contra en Cristian Granados i l'Oriol Serra respectivament, i la meva posició davant David Núñez era molt igualada. En aquest torneig el factor temps (75 minuts a finish) era molt important. 
Després de donar algunes voltes i semblar que no s'acabés mai, la tècnica de l'Adrià en els finals va tornar a sortir a la llum i es va imposar al cap d'una bona estona de partida. Quan semblava que la meva posició es complicava, el meu rival va cometre un greu error quan ja tenia menys de cinc minuts (i per tant ja no apuntava) que em va permetre guanyar la dama, i aquest va abandonar a l'instant. 

28... Dd6??

Però en Dani semblava que no tenia tanta confiança en mi i va anar a per totes en la seva partida contra l'Oriol Serra, i fins i tot sembla que guanyava, però en el moment clau no va trobar la jugada bona i li va costar el punt sencer. Finalment empat més que just diria jo, i és que en ocasions el resultat va perillar pel que fa als nostres interessos. 

En aquella mateixa ronda, el Gerunda guanyava contundentment (4-0) al Badia i el Cerdanyola s'imposava al nostre B sense massa patiments (3-1). 

Havíem d'anar a dinar aviat, i és que la tercera ronda seria a les 15:30 h. i davant possiblement el favorit a guanyar el campionat davant l'absència d'en Ferran; el Gerunda. Equip que mai ha guanyat el Campionat de Catalunya (en la seva generació) i que venia amb moltes ganes de fer-ho, portava 2 de 2 i nosaltres ens hi enfrontàvem amb la certesa de que els podíem guanyar.

La ronda va començar un pèl tard degut a que en aquell mateix moment s'estava oferint a la zona de la cafeteria "El Clàssic", el Madrid - Barça. Alguns dels jugadors i dels delegats van oblidar-se per un moment de que hi havia un torneig en joc i la ronda es va retrassar escassos minuts. Però cap allà a les 18:35 h. aquesta va començar. 

La meva partida davant Eduard Prujà va ser estranya d'un bon inici (fet d'altra banda que comença a ser habitual). Quan tot semblava que acabaria en unes taules "teòriques" ell no va repetir per tercera vegada la posició i va quedar lleugerament inferior, tot i que la meva jugada no va ser massa bona. Un error seu em va permetre quedar amb qualitat d'avantatge en un inici, i després per simplificar vam arribar a un final de rei i torre (ell) contra rei, cavall i alfil (jo) amb tres peons d'avantatge per part meva. Va ser la primera partida en acabar; ens avançàvem al marcador. 

15. f3?

Les altres partides van acabar força més tard que la meva. El segon en acabar va ser en Marc que va jugar una molt bona partida davant l'Eduard Salagran. Va caçar-li una peça, i malgrat que semblava que l'atac del jugador gironí era molt i molt perillós, amb poc temps al rellotge va estar inspirat i es va endur el punt sencer mentre en Cuartas i en Frederic patien. 
En Dani, però, no va poder amb el que acabaria sent el millor primer tauler del torneig, en Rasen Mediñà, que es va mostrar ferm en totes i cadascuna de les partides del campionat. I la darrera partida, amb el marcador de 2 a 1 a favor nostre, va ser la de l'Adrià davant en Guillem Salagran. L'Adrià va fer un gran paper durant tot el campionat, i és que al segon tauler no hi havia partida fàcil ni de lluny. 
S'havia arribat a un final de partida emocionant, amb moltes peces al tauler i amb poc temps per als dos. Els alfils eren "de diferente sabor" i si es canviaven peces (dames bàsicament) la possibilitat de taules augmentava. En Guillem, però, va demostrar una tècnica realment bona i arriscant-se en els moments adequats i perquè no tenia altre remei si és que volia empatar el matx, va acabar enduent-se el punt de manera magistral. El resultat va ser just, però amb un sabor agredolç per a nosaltres, ja que ara el Gerunda depenia de sí mateix si volia guanyar el torneig. 

El Peona B va guanyar el seu primer matx davant el Badia per la mínima, que quedava com a únic equip amb 0 victòries, i el Figueres guanyava sorprenentment al Cerdanyola també per la mínima, posava més emoció al torneig i tot estava per decidir.

A la nit vam preparar les partides contra el Cerdanyola amb el GM Cuartas, i és que tot i que la següent ronda jugàvem davant el Badia vam acordar en que la prepararíem o bé nosaltres sols o bé no la prepararíem confiant en la nostra habilitat. 


Ens llevàvem en aquesta ocasió més aviat per anar a esmorzar i tot seguir començar la partida. 

El fet que el Badia no portés cap victòria no volia dir que no ens pogués complicar la vida tal i com ho va fer l'equip B. 

El primer en acabar va ser el Torrents. Va guanyar un peó a l'obertura i quan tot semblava que es decidiria en un final de piesas menores on el Marc tenia avantatge, el rival es deixa un doble de rei i torre i abandona a l'acte. La meva rival li recriminava que seguís ni que fos una estona, però quan va veure que a la nostra partida li guanyava la dama amb una descoberta de cavall també abandonava ràpidament i posàvem el 2-0 al marcador poc més d'una hora que comencés el matx. 

21. Cf3??

L'Adrià arribava a un final (un més) de torres amb peó de més i en Dani tenia una partida força igualada però semblava lleugerament superior. 
El resultat final va ser de 4 a 0, la tècnica de l'Adrià es va imposar sense problemes i en Dani va acabar resolent perfectament. El primer tauler del Badia, l'Eric Alves, va ser el jugador que més punts va fer del seu equip durant el torneig, i és que va fer un punt i mig dels dos que va fer el seu equip, entaulant per exemple amb el primer tauler del Cerdanyola, en Llàtzer Bru. 

El Peona i Peó B no va poder puntuar malgrat lluitar força contra el Figueres (3-1), un Figueres que arribava a la darrera ronda tercer classificat i havent de jugar l'última davant el Badia. La sorpresa de la jornada la protagonitzava el Gerunda al vèncer ni més ni menys que per 4 a 0 al Cerdanyola del Vallès. Aquell matí tots els de l'equip animàvem al Cerdanyola ja que el Gerunda si guanyava els matxos que quedava ja era campió. A la darrera ronda s'enfrontaria al nostre B, i nosaltres al Cerdanyola. 

Vam dinar abans de les 13:00 h. degut a que la ronda començava a les 15:00 h., i vam estar fent temps a la sala d'anàlisi jugant passa-peces o senzillament estant asseguts al hall de l'hotel. 

Els rellotges es van posar en marxa a les 15:00 h. 

El matx entre el Peona i Peó A i el Cerdanyola del Vallès va ser apassionant. Al quart tauler en Marc semblava que s'havia complicat la vida davant en Pol Borges, però aquest últim va cometre un error al final; deixar doblar les torres d'en Marc a segona. Ja havia recuperat el peó que havia tingut de menys en certs moments i ara podia optar a guanyar. Amb poc temps al rellotge va jugar a guanyar, i després de canviar una torre i quedar-se amb dos peons de més, (val a dir que l'altre només en tenia un però el tenia a setena) va ser capaç de guanyar un final clarament guanyador. La torre del Torrents parava el peó blanc per darrera i amb els dos que tenia de més no li va costar massa guanyar.


Adrià Pérez





Quedaven tres partides en joc, i jo estava entrant en un final força pitjor (fins i tot perdia peó) davant Cora Castellet. L'Adrià jugava un final (com sempre) davant l'Adrián Jiménez, aquest últim tenia torre i alfil contra torre i cavall amb igualtat de peons. Quan el jugador del Cerdanyola intentava forçar per guanyar, l'Adrià va reclamar taules per triple repetició, l'àrbitre va declarar que la reclamació era bona i es van firmar les taules. Òbviament l'Adrián no va repetir expressament, però la mateixa posició es va arribar a repetir fins a en tres ocasions. 








I les dues partides restants (Jo davant la Cora i en Dani davant en Llàtzer) van ser les dues últimes partides en acabar de la sala. Semblava que el podi ja estava assegurat abans de començar el matx, de fet l'Adrián Jiménez em comentava que ens havien de guanyar per 4 i mig a 0, fet impossible, per quedar com a mínim tercers. Però el Figueres havia guanyat al Badia i ara mateix dubto de que si perdíem quedaríem finalment tercers.

Les dues partides, separades per un tauler buit, el segon, estaven envoltades de gent; jugadors, entrenadors, delegats d'ambdós clubs... i es va produir en una ocasió que els quatre jugadors allà presents tenien menys de cinc minuts al rellotge. Tots els jugadors tiraven sense apuntar.



En Frede em va dir que fes de Hanamichi...
No tinc ni la més remota idea de com
anava la partida d'en Dani. En un primer moment la meva partida semblava que ja estava decidida i que la Cora ho tenia tot de cara per guanyar, però ja se sap que quan tens menys de cinc minuts encara pot passar de tot. 
Poc a poc vaig anar recuperant la desavantatge que tenia fins a tal punt que vaig quedar en una posició guanyadora. Semblava que un dels dos peons que tenia a sisena havien de coronar, però novament el temps em va jugar una mala passada, i és que en diverses imprecisions meves ella va poder entregar-me qualitat per a eliminar tots dos peons i arribar a un final amb rei i torre (jo) contra rei, cavall i dos peons (ella). Fer cinc de cinc semblava aleshores impossible.

Ella va començar a fer escacs amb el cavall (de fet és molt provable que tant ella com jo féssim alguna il·legal en aquelles jugades, ens quedava un minut a cadascun). I en un d'aquests escacs vaig moure el rei a la casella prohibida, permetent que em fes un escac doble, guanyant la torre per tan sols un peó i quedant perdut en un final. 40 segons cadascun. 
I quan ja portava el rei per acompanyar el peó per a que aquest coronés, es va produir el que va ser segurament l'escena "còmica" del campionat si és que es pot dir així. No vaig entendre el que feia quan ha estava fet. Em va sortir de l'ànima. 
I és que una veu va ressonar pausadament a la sala de joc, enmig del silenci sepulcral tan sols interromput pel soroll de les plantofades que donàvem els jugadors al rellotge:


I efectivament, vaig fer de Hanamichi





Reclamo taules per especulació del temps.—vaig dir, parant el rellotge. 










Pràcticament tota la gent present es va posar les mans al cap, incrèduls a l'escoltar la meva reclamació. Fins i tot vaig poder veure al GM Fernando Peralta, entrenador del Cerdanyola, negar amb el cap. En Llàtzer, també incrèdul, va mirar la posició i no va entendre res, arribant a enfadar-se. No hi havia cap àrbitre present. Al cap de poca estona va venir un, curiosament de pràctiques, i abans de deixar que continués la partida es va fixar bé en la posició. Poca cosa podia dir. 



Evidentment, no van passar ni deu jugades que jo ja m'havia rendit, i és que ella coronava i amb 20 segons el mat de rei i dama és senzill. No vaig ni intentar doncs ni que se li acabés el temps. 
I tot seguit de que acabés la nostra partida en Dani feia escac i mat a en Llàtzer i certificava la nostra victòria i la nostra segona posició al campionat, ja que el Gerunda va desempallegar-se de Peona i Peó B guanyant-los 4 a 0 i quedant, per fi, Campions de Catalunya. 

Entenc perfectament que en Llàtzer s'enfadés un cop el matx havia acabat, la reclamació no era vàlida (posats a fer era una bajanada monumental reclamar taules amb tan sols el rei) però la intenció no va ser ni molt menys distreure a cap dels jugadors. De fet, quan l'Adrià va reclamar les taules i es va haver de determinar si aquestes eren vàlides també es va organitzar una mica de rebombori, però si romanies concentrat no tenia perquè afectar-te. Demano disculpes si és que ho vaig fer, però ni de lluny que pretenia jugar brut. Un cop acabada la partida em vaig adonar de la pífia, i certament posant-me des del punt de vista de "l'espectador" una mica de vergonya sí que en feia, però el que està fet fet està i no cal donar-li més voltes. 

I d'aquesta manera va concloure el campionat. Sembla ser que mai veurem un Cerdanyola del Vallès - Peona i Peó sense que passin coses estranyes. 



Resultats finals: 
Sub-18: 
Campió: Cerdanyola del Vallès (Roger García Acosta, David García Playà, Daniel Villodres). 
Sots-campió: SCC Sabadell (MC Carles Díaz Camallonga, Gal·la García-Castany, Marc Pozanco). 
Tercer classificat: Llinars del Vallès (Marc Arnijas, Oriol Panadès, Guillem Las Heras). 

Trio de gal·la: MC Carles Díaz Camallonga (5 de 5), Nestor Dougàs (4 de 5) i Daniel Villodres (4 de 5). 

Sub-16:
Campió: Gerunda (Rasen Mediñà, Guillem Salagran, Eduard Prujà, Eduard Salagran). 
Sots-campió: Peona i Peó "A" (Daniel García Ramos, Adrià Pérez, Víctor Collell, Marc Torrents). 
Tercer classificat: Figueres (Oriol Serra, Cristian Granados, David Núñez, Josep Maria Salleras). 

Quarteto de gal·la: Rasen Mediñà (5 de 5), Guillem Salagran (4,5 de 5), Eduard Prujà (4 de 5) i Josep Maria Salleras (5 de 5). 
*Al tercer tauler jo vaig els fer els mateixos punts que l'Eduard, però a l'estar inscrit en Ferran a l'equip aspirava al millor tauler de l'equip a priori titular, per tant el quart. Davant els 5 de 5 d'en Salleras em vaig quedar sense diploma. 

Sub-14: 
Campió: Peona i Peó A (Xavier Povill, Carlos Martínez, Jordi Lladós, Daniel Codina). 
Sots-campió: Gerunda (Jaume Rovira, Aleix Torres, Bernat Rodríguez, Richard Coll, David Fernández). 
Tercer classificat: Llinars del Vallès (Gerard Ayats, Pau Martín, Pau Toquero, Gil Espada).  

Quarteto de gal·la: Gerard Ayats (4,5 de 5), Carlos Martínez (5 de 5), Pau Toquero (4 de 5) i Daniel Codina (4,5 de 5). 

Sub-12: 
Campió: La Lira (Héctor Sama, Alexandre Bonada, Pol Brunet, Dafne Medinilla, Martí Duran). 
Sots-campió: SCC Sabadell (Sergio Martínez, Guillem Juanicó, Ricard Olivé, Joel Bautista, Samuel Sentís). 
Tercer classificat: Masdenverge (Diego Zafra, Arnau Fosch, Marc Salvador, Andrea Sánchez, Pau Morales). 

Quarteto de gal·la: Héctor Sama (4,5 de 5), Guillem Juanicó (4 de 5), Pol Brunet (4,5 de 5) i Javier Ruiz (5 de 5, del Cerdanyola del Vallès). 

Sub-10:
Campió: Peona i Peó A (Nicolás Jiménez, Jan Insa, Nagore Martínez, Ramón Martínez, Andy Turner). 
Sots-campió: SCC Sabadell (Rubén Lajarín, Alex Arteaga, Marc Lajarín, Martí Escuder). 
Tercer classificat: Cerdanyola del Vallès (Adrián Villodres, Erik Casanellas, Guillem Egea, Arnau Guerrero, Pau Buerba). 

Quarteto de gal·la: Jan Travesset (4,5 de 5, del Sant Andreu), César Cervera (5 de 5, del Peó Vuit), Diego Alonso (5 de 5, del Gerunda) i Antoni Navajas (4,5 de 5, de la Vall del Tenes). 

Sub-8: 
Campió: Vilafranca A (Foix Torrents, Daniel Esteve, Guillermo Gili). 
Sots-campió: Peralada A (David Acevedo, Lluc Ferrer, Andrei Koshelev). 
Tercer classificat: Llinars del Vallès A (Asier Casares, Miquel Company, Laura Toquero). 

Trio de gal·la: David Acevedo (5 de 5), Daniel Esteve (4 de 5) i Guillermo Gili (4 de 5). 


Només em queda felicitar als campions. Fins l'any que ve!

Salutacions cordials, 
Víctor Collell. 

Enllaços: 

Imatges:

















Podi sub-10

Podi sub-14

Podi sub-16

Podi sub-18

Campionat d'Espanya de clubs sub-16

$
0
0
El que l'any passat podia semblar un somni, aquest any era una realitat. Peona i Peó presentava un equip sub-16 al Campionat d'Espanya de clubs que estava perfectament capacitat i motivat per guanyar-lo. En Ferran Cervelló (2222) aquest cop sí que ens acompanyaria i ens ajudaria a intentar guanyar el títol de Campions d'Espanya, juntament amb el vigent Campió de Catalunya sub-14 Xavier Povill (2011) i un jugador que malgrat feia temps que no disputava una partida oficial (pràcticament un any) manté un estat de forma envejable. No és altre que l'Albert Puntí (1609). També jugaríem el torneig jugadors que ja havíem participat al Campionat de Catalunya de clubs sub-16, en Dani García Ramos (2191), jo mateix - Víctor Collell (1643) i Marc Torrents (1819) que a banda de jugar una partida al Campionat per equips també jugaria paral·lelament el Campionat de "Nuevas Generaciones sub-16", juntament amb l'Adrià Pérez (1624) i en Jaume Lladós (1619). Aquests dos últims no disputarien finalment el Campionat per equips.
Com a delegats de l'equip vindrien en Frederic Corrigüelas i l'Enric García.

Es mostra PC040003.JPG.
Peona i Peó

Es mostra PC040004.JPG.
Penya d'escacs Cerdanyola del Vallès

La participació dels equips catalans al Campionat d'Espanya de clubs sub-16 seria completa (ja que només poden participar quatre equips per Comunitat Autònoma). Aquests equips serien: la Penya d'Escacs Cerdanyola del Vallès (que partirien com a primers del rànking), el Club d'Escacs Llinars i el Club d'Escacs Figueres. El vigent campió de Catalunya, el Gerunda, no disputaria finalment el Campionat.



La majoria dels integrants de l'expedició de Peona i Peó van estudiar durant part del campionat, tot i que durant el viatge d'anada i sobretot de tornada va ser quan ho van fer més (dic van perquè jo el màxim que vaig fer va ser uns exercicis de llatí que tenia de deures per a la propera setmana). En Frede havia de corregir exàmens dels alumnes del seu institut, des de 1r d'ESO fins a 4t. Aquest va ser ajudat per en Dani i en Ferran entre d'altres, que reien amb la bondat del professor a l'hora de corregir-los, i sovint ni així aprovaven.
Ferran Cervelló en ple estudi

Altres senzillament descansaven

El Campionat es va disputar a l'Hotel Bali, a Benidorm, Alacant. El Campionat d'Espanya sub-16 és un dels molts campionats que es juguen duran el Festival Bali. Les sales de joc són realment bones, reuneix a milers de jugadors i rep jugadors de més de 40 països diferents. Té premis econòmics amb xifres molt elevades, fet que sovint provoca que molts jugadors cometin il·legalitats, fet que s'intenta controlar i evitar en aquesta mena de campionats.

Cartell del torneig

Hotel Bali de Benidorm

Es mostra PC040027.JPG.
Vestíbul de l'Hotel Bali (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC050028.JPG.
Sala de joc dels sub-16 i part del sub-2300 (Imatge cedida per Enric García). 

L'equip, però, va allotjar-se a l'Hotel Torre Dorada, situat just al costat de l'Hotel Bali. Segons l'Enric, l'hotel és de "9,9", ja que "li falla una mica l'ascensor". Sincerament és un hotel que ja vam poder gaudir-lo l'any passat i doncs hem repetit sabent que la seva qualitat és molt bona i el seu preu no és ni molt menys desorbitat.

Hotel Torre Dorada

Vistes des de la nostra habitació de l'Hotel Torre Dorada

La sèrie de televisió La que se avecina comença a convertir-se en talismà per a nosaltres. Coincideix el seu horari sempre abans de la partida i abans d'anar a dormir, just quan estem a l'hotel. Malgrat tot, sempre hi ha aquells que combinen la preparació amb la televisió...

La que se avecina

El mestre Povill mai oblidava què havíem vingut a fer a Benidorm

El torneig va anar com la seda.
Vam començar guanyant 4-0 al Cajacanarias, amb una victòria magistral d'en Xavi i tres partides restants que no es van suar massa. Potser en Torrents va patir una mica a l'obertura, però es va refer defensant-se magistralment i guanyant la partida.. El fet de guanyar el màxim de partides possibles era important ja que era convenient tenir bon desempat.


Davant el Xadrez Ourense l'equip va demostrar tenir confiança en guanyar el campionat. Novament la victòria va ser per 4-0 i sense patir massa. El desempat era doncs immillorable i l'equip estava en forma. Havíem de seguir així.

El Club Ajedrez Lorca era un equip perillós i compacte, capaç de fer-nos mal si no estàvem inspirats, però un cop més les partides (i el temps) es van posar de cara des d'un inici i l'equip semblava que tornaria a guanyar. No ho vam fer però per 4-0 com en els dos anteriors matxos; jo vaig firmar taules amb el marcador de 2-0 per donar tranquil·litat a en Dani, que no les tenia totes, i aquest va fer el mateix minuts després.

L'endemà al matí ens enfrontàvem al Club Xadrez Fontecarmoa - Viajes Interrias Sanxenxo, equip que l'any passat havia quedat sots-campió d'Espanya. Aquest any però no comptaven amb el fort jugador Lucas Abal (2191). La resta de l'equip era el mateix. S'havia de vigilar especialment amb el seu primer tauler, el FM Julio Suárez (2368), vigent campió d'Espanya sub-18.
L'equip, però, va tenir una gran actuació. Es va veure una gran partida al primer tauler, un final molt bell al segon, un final (un més d'en Xavi) molt ben treballat al tercer i una partida d'atac que al final no es va poder concretar al quart. Un gran matx davant un gran equip, sí senyor.

I a la penúltima ronda jugaríem contra l'Almansa, equip també molt compacte i que ens posaria les coses realment difícils.
Vam guanyar per la mínima empatant tres partides, i en Ferran va ser qui va decidir el matx. Estàvem a mig pas del títol i teníem podi assegurat.

I a la darrera ronda, no podia ser una altra, es va produir el gran matx, esperat per tots i especialment per Frederic Corrigüelas.
Peona i Peó - Cerdanyola del Vallès.
El Cerdanyola s'havia pres amb molta seriositat el Campionat, havia incorporat al FM José Eduardo Martínez Alcántara, que va fer un gran Circuit Català, és número 5 en el rànking sub-16 tant d'Amèrica del nord com del sud i té alguns resultats individuals espectaculars, com els empats davant jugadors com Lázaro Bruzón, Samuel Shankland o Axel Bachmann.
Tal vegada el campionat no els hi estava anant com desitjaven, però encara tenien opcions i ens tenien ganes després del nostre matx al Campionat de Catalunya.
L'equip, però, va està fi en els moments clau i no va permetre's cap derrota.
La meva partida davant la Cora va ser la primera en acabar. Taules en un final de torres on jo semblava que hauria de suar tinta xina per empatar si em jugava just en el moment de firmar les taules Td7. Una anècdota curiosa és que ella em va demanar taules just abans de que jo li demanés, cosa que no vaig escoltar, per tant vaig respondre a la seva oferta de taules demanant taules.
En Llàtzer i en Dani també firmaven taules a l'igual que en Xavi i l'Adrián, on semblava que aquí el jugador de Peona i Peó guanyava en poques, però l'empat ens donava ja el Campionat.
Després de molt de temps, en Ferran també va firmar taules.


Érem campions d'Espanya. Campions d'Espanya i sense que cap integrant de l'equip hagués perdut una sola partida.




En Xavi va demostrar ser tot un savi. No només posseeix uns excepcionals coneixements escaquístics, sinó que també acadèmics i en definitiva de qualsevol tipus. Així doncs, quan qualsevol membre de l'equip tenia un dubte recorria a la "Povillpedia".
Va ser pitxitxi de l'equip amb 5 de 6 juntament amb en Ferran. El seu campionat va ser quasi immillorable; va empatar una partida que podia haver guanyat perfectament després d'un h6 dubtós del rival, però no va poder forçar al final. I les taules davant l'Adrián Jiménez, on semblava que la posició era clarament favorable al jugador de Peona i Peó. Però el que diu el delegat va a missa: És una ordre!
Es mostra PC050013.JPG.
Xavier Povill (Imatge cedida per Enric García)

En Ferran, com en Xavi, va fer 5 de 6 jugant amb els primers taulers de tot un Campionat d'Espanya. Però què és això per algú que ja ha sigut Campió d'Espanya? Ara ja pot dir que ho és tant individualment com per equips.
Va guanyar a qui havia de guanyar (rivals de menys Elo) i va empatar amb dos titulats internacionals d'un gran nivell. Venia desentrenat, o això deien, perquè ha tirat del carro quan l'equip ho necessitava i ha fet un gran campionat. En la propera Lliga Catalana el podríem veure jugant de tercer tauler a Divisió d'Honor. Ben poc li falta per ser ja tot un Mestre FIDE.

    Ferran Cervelló al Campionat d'Espanya sub-16
    (Imatge cedida per Enric García)

En Dani també va tenir una molt bona actuació amb un total de tres victòries i tres empats. El seu joc era pacient i tranquil, però també agosarat i arriscat quan la situació ho requeria. És el seu segon campionat per equips d'edats amb el Peona i Peó i ja és Campió d'Espanya.
Preparar les partides no és de les seves coses preferides, per tenir bon joc sempre prefereix estar relaxat abans de la ronda ja sigui descansant al llit, mirant la televisió o ambdues coses a la vegada, però sí que es mira el que juga el rival i si no li agrada pot jugar en funció de l'obertura que es pugui produir. Un gran jugador.
Es mostra PC050012.JPG.
Dani García Ramos

I el tigre Puntí, que feia pràcticament un any que no jugava una partida oficial, va desplaçar-se fins a Benidorm per quedar Campió d'Espanya i acomiadar-se de la categoria sub-16 amb unes taules que podrien haver-se convertit en victòria si hagués vist un Te1 que aparentment semblava guanyador. Tant se val el temps que fa que no juga, es treu recursos d'on sigui per tirar la partida endavant. I això sense dedicar-li massa temps, que si ho fes potser estaríem parlant d'un jugador completament diferent.
Es mostra PC050014.JPG.
Albert Punti

I el que mai falla, un jugador que si no està a l'equip la competició perd gràcia ja que és capaç de "liar-la" a més no poder. En Marc Torrents, geni i figura, que també es va acomiadar de la categoria sub-16 amb una victòria en el seu estil, irregular a l'obertura i anant-se entonant poc a poc. A banda del per equips, va quedar quart en el "Torneo de Nuevas Generaciones sub-16" jugant bones partides. És un jugador que sempre suma, molt bon company i que si la resta de l'equip surt de l'hotel per anar a "lligar", t'ajuda a preparar la partida de demà repassant tot de variants i jugant partides. 
Es mostra PC060059.JPG.
Marc Torrents amb Leontxo García

I finalment qui escriu aquestes línies completa l'equip, jugant quatre partides, guanyant-ne una i empatant-ne tres. Em vaig jurar que remouria cel i terra per a NO entrar en un final de torres a les meves partides. I he entrat en un final de torres a totes i cadascuna d'elles. La falta d'encert en els finals m'ha fet que no puntués tant com desitjava, però el que comptava era l'equip. Satisfet pel joc desplegat. 
Víctor Collell


I per descomptat felicitar a l'Adrià Pérez i a en Jaume Lladós el torneig que han dut a terme al "Nuevas Generaciones" i agrair el suport i la pinya que han fet juntament amb l'equip per fer possible la persecució del Campionat d'Espanya. Ells dos l'any que ve tornaran i opcions a revalidar el títol no en faltaran. 
Es mostra PC050007.JPG.
Jaume Lladós

Es mostra PC050008.JPG.
Adrià Pérez


La darrera paraula que vaig dir a la crònica de l'edició anterior d'aquest Campionat d'Espanya va ser "Tornarem!". Així ho hem fet. 



Salutacions cordials,
Víctor Collell

Enllaços: 

Imatges: 
Hotel Torre Dorada

Cansament acumulat

Retransmissió i seguiment de partides
Es mostra PC040021 (2).JPG.
(Imatge cedida per Enric García)
Es mostra PC040025.JPG.
(Imatge cedida per Enric García)

Leontxo García a l'entrega de premis

A en Jaume i a en Dani no els hi agraden les fotografies, clar està

L'aplicació dels mestres... encara que el campionat hagi acabat. 

Es mostra PC050011.JPG.
Sanxenxo - Peona i Peó (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC050022.JPG.
Peona i Peó - Cerdanyola del Vallès (Imatge cedida per Enric García)

Es mostra PC040016.JPG.
Frederic Corrigüelas i Albert Puntí

Es mostra PC040023.JPG.
Club d'escacs Llinars

Es mostra PC040018.JPG.
Club d'escacs Figueres

Obert Internacional de la Pobla de Lillet

$
0
0
Rondes 1 i 2
El dia 2 va arrencar aquest Obert Internacional de la Pobla de Lillet que conta amb molta presència de jugadors de Peona i Peó (jo inclòs). És un torneig ja clàssic dels escacs catalans i hem arribat a la seva vint-i-tresena edició. Pel que ja als jugadors del Club, és un clàssic fer partits de futbol dia sí dia no, anar a la piscina pràcticament cada a dia a remullar-se i posteriorment a jugar a cartes o bé a fer uns toques amb la pilota, és un clàssic jugar a un joc de cartes anomenat Lobos de Castronegro (un joc semblant al de Orus i Copes però amb més personatges), un clàssic anar al Restaurant El Verger, un clàssic anar al pub per les nits i el menys important, jugar la partida d'escacs a les 16:30. Després d'aquesta segona ronda, alguna sorpresa, sobretot a la segona. A la primera ronda no hi va haver cap sorpresa, tots els jugadors que havien passat tall van guanyar les seves partides, algunes més patides que altres. Jo vaig jugar amb el veterà Mestre Català Fermín Tejero, en una francesa on jo vaig quedar pletòric d'obertura (al meu parer), el jugador del Congrés va demostrar la seva veterania damunt el tauler i finalment es va adjudicar el punt en una entretinguda partida. Teníem al pare i al fill Povill jugant a les taules 3 i 4 respectivament contra els rivals Hèctor Mestre (Mestre Internacional) i Luis Alberto Gómez (Mestre FIDE), i com dèiem, no hi va haver sorpreses, tot i que les partides varen ser força igualades.
Després de la ronda vam sopar al Restaurant El Verger, mentre vèiem l'igualadíssim partit del Trofeu Joan Gamper per la televisió, partit que finalment va guanyar el Barça del Tata per 8 a 0 davant el Santos brasiler. Com deia, igualadíssim.

La gent de la Pobla d'enguany són:
Frederic Corrigüelas. 
Marc Capellades. 
Carles Moya. 
Òscar García. 
Daniel García. 
Xavi El tete Cardó. 
Llum Cardó. 
Jofre Custodio. 
Ferran Cervelló. 
Ramón Povill.
Xavier Povill. 
Laura Povill.  
I un servidor, Víctor Collell.

Momentàniament (han passat de visita per la Pobla):
Pau Jover.

"Amics" del Peona i Peó:
IM Hèctor Mestre.
Guillem Las Heras. 
Sara Las Heras. 
Laia Las Heras. 
Leire Martínez. 
Nagore Martínez. 
Moisés Martínez. 
Albert Cuxart. 
Gent del Lleida pel que fa als que s'allotgen a El Castell.
Gent del Club d'escacs Lillet.


Tot seguit vam anar al pub a fer unes partides de Lobos, tots força apretats, i és que com heu pogut veure som molta gent a la Pobla, i això que no contem de la presència ni del Lluc, ni del Roger Cervelló ni del Pau, tot i que aquest últim sí que va estar de passada i inclús es va quedar a dormir una nit. Ni les partides de cartes, ni els partits de futbol, ni el torneig és igual sense ells. Però tot i això tenim gent nova!
Tot seguit vam anar a dormir i és que a l'endemà teníem partit de futbol a les 10:30 i posteriorment havíem d'anar a la piscina.




Des de l'apartament de El Castell ens despertàvem una mica abans de les 10:00 h. i anàvem a esmorzar a El Castell mateix, llet amb cereals i alguna peça de fruita. Posteriorment vam anar al camp i en pocs minuts ens vam reunir per a que comencés el primer partit de futbol de la Pobla.
Finalment el meu equip va perdre per 11-9, i encara gràcies, ja que vam començar perdent per 5 a 0! L'equip es va refer una mica i va intentar remuntar en va. El porter de l'equip rival Frederic Corrigüelas s'ho va parar tot i més, i va salvar el seu equip de la derrota, ja com els gols del Carles i del Pau i les combinacions "gens afortunades" del Cepa. Malgrat que el meu equip tenia la parella d'alfils (els bessons Òscar i Dani) no ens vam poder endur la victòria.
Tot seguit vam anar a la piscina a banyar-nos i a jugar a cartes, però només vam poder fer lo primer i és que es va posar a ploure només sortir de la piscina. Vam fer una partida al Partamenth i després vam anar a dinar a El Verger. Poca estona per a preparar la partida i començava la ronda!

El Dani no va poder puntuar contra el 2 del rànking el IM serbi Slobodan Kovacevic on l'apuro de temps va passar factura. L'IM Hèctor Mestre va guanyar al francès Alain Germes després de forces hores de joc. El Carles no va poder puntuar contra el MK Maurici Tarragó com el Frede que va perdre amb el MK Miguel Herreros en una partida que tenia molt de cara. L'actual número 2 del Club el FM Marc Capellades va fer taules amb el madrileny Lorenzo García Galeote per no perdre la costum. L'Òscar va fer taules i el Ferran va guanyar i es col·locava amb 2 de 2. En els dos derbis locals, Llum Cardó - Ramón Povill i Xavier Povill - Jofre Custodio van guanyar els favorits, el pare i el fill, que jugaven al costat i ho continuaran fent mentre facin el mateix resultat. El tete Cardó va guanyar a Sara Las Heras, la Laura que no va poder puntuar davant el clàssic jugador d'aquest torneig Kuno Meyer i jo que em vaig haver de conformar amb taules amb un sots-10 del Lleida que tan sols fa un any que juga!, Guerau Masagué, amb un ELO de 1843 català. En un final de peons amb peó de més on sembla que guanyo amb totes, faig taules malgrat tenir un peó passat i defensat i és que el meu rei no té camins per on passar. Una llàstima. Ben jugat!

Després d'una mica de caos després de la ronda, vam anar a sopar al Partamenth  qualsevol cosa que arreplegàvem per allà. Una mica d'arròs bullit, una mica de truita i un gelat per a omplir l'estómac. Després de jugar una partida de Lobos al Partamenth vam anar al pub a continuar fent coses, com ara jugar al Psiquiatre, i sembla ser que aquest joc no és l'especialitat del Mestre.

Vam anar a dormir força tard i és que a l'endemà no jugaríem a futbol.

Podreu trobar les cròniques de la Pobla en els propers dies!

La partida comentada. Víctor Collell - José Manuel Delgado.

$
0
0
Obert Internacional de Sant Martí 2013.
Ronda 7.
Collell, Víctor (1650) - Delgado, José Manuel (1927).

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Cf6.
Aquesta partida, que jugava contra un murcià sense ELO català i amb un ELO FIDE molt elevat, era una partida "estranyota". Tenint dos punts i mig de set com tenia aleshores m'havia tocat el divuit del rànking i seria el segon rival més fort amb que jugaria referint-nos en ELO.
Deixant de banda el Gambit de Rei que havia estat jugant en moltes partides durant aquesta temporada 2012-2013, havia preferit tornar a la Italiana de tota la vida, i és que com diu Apollo Creed a Rocky III: The way to get it back is to go back to the beginning (La manera de recuperar-ho és tornar de nou al principi), referint-se en el cas de la pel·lícula a la Mirada del tigre i en el meu cas a l'estil de joc agressiu.
 Qualsevol manera de motivar-se es bona mentre funcioni.







4. d3 h6 (rarita) 5. Cc3 Ac5 6. Ae3 Ab6 7. Axb6 axb6 8. d4.
Efectivament, la idea de canviar els alfils a b6 és trencar pel centre amb 8. d4. I és que encara que el concepte digui que no convé trencar pel centre amb el rei sense enrocar, si tens dominat el centre no tens per què patir.








8... exd4 9. Cxd4 Ce5. 10. Ab3 d6 11. Dd2 0-0 12. 0-0-0.
Partida d'enrocs oposats per a donar emoció. Ara mateix és una posició igualada, però jo confiava en el meu atac.
12... Ag4 13. f3 Ad7 14. Tdf1.
Mala jugada per part meva. Com diria el bon amic Cuartas, c5 y se acabó la fiesta. Després de c5 va c4 i es perd l'alfil. Potser, endut per l'emoció del moment, se'm va escapar la mà i vaig tirar massa ràpid.

Per sort, va fer una jugada d'espera.








14... De8.
I ara sí que vaig veure la seva amenaça. Però "em vaig fer el distret" i llevé todos los amigos a la fiesta. Que serien les meves partides sense les frases d'Álex Cuartas.
15. g4?! c5 16. Cf5 c4 17. Cxd6 De6 18. Cxc4 Cxc4 19. Axc4 Dxc4 20. e5!
Única si vull salvar els mobles. No vaig calcular (de fet, no ho vaig veure) què passava amb 20... Txa2, i és que resulta ser la millor jugada que té el negre. José Manuel Delgado, però, va optar per una altre jugada.








20... Cxg4 21. fxg4 Ac6 22. Thg1 Tfd8 23. Df4
I és que encara que no convingui canviar dames quan pretens atacar, trobava que la posició després del canvi no m'era desfavorable.
23... Td4 24. Df2 b5 
Ara comença l'acció. El concepto "dise": A ataque en el flanco, contraataque en el "sentro"... y en caso de que en el "sentro" no sea posible, en el otro flanco.
Y ya, llegó el chucho.










25. g5! hxg5 26. Txg5 b4? 27. e6! (per a que la dama no defensi el punt f7, obstrucció de la defensa!) Ae8? 28. Cd5! (entreguem un cavall, novament per obstruir la diagonal que va des de a2 fins a g8 i la dama no defensa f7!) Txd5 29. exf7 +! Rf8 30. fxe8 = D +! Rxe8.
I ara ve una jugada clau. Puc fer 31. Df7 + i guanyar la torre i sembla que quedo amb xarxa de mat. Però hi ha una jugada que guanya abans. Molt, molt fina.









30. Txg7!? (el mat imminent és imparable. Ja no s'hi pot fer res) Dc5 31. Df7 + Re8 32. Tg8 + i el negre abandona, 1 - 0, ja que és única tapar amb la dama i després es produeix el definitiu escac i mat.
Una partida que em va deixar satisfet, i comentant-la amb el rival, em va dir que va subestimar el meu atac de flanc de rei.
The way to get it back is to go back to the beginning. 


Salutacions i fins la propera!

Víctor Collell


XXXI Obert de Cerdanyola. Ronda 2.

$
0
0
La setmana passada va començar aquesta trenta-unena edició de l'Obert de Cerdanyola, que no en són poques. Un torneig que l'any passat em vaig perdre per motius purament futbolístics i que aquest any, si no passa res, hauria de poder jugar set rondes de vuit possibles (ja vaig demanar un bye a la passada ronda 1 degut a que tenia partit). 
L'Obert de Cerdanyola es caracteritza per ser un torneig ja més que clàssic dels escacs catalans. La seu, a Cerdanyola; una capital dels escacs a Catalunya. L'ambient que s'hi respira; excel·lent. La calidesa que et transmet el local; extraordinària. I l'amabilitat i el bon tracte amb la gent del Cerdanyola és també magnífica, els jugadors no ens podem queixar (per lo menys jo) i això, sempre que es juga un torneig, és d'agrair, ja que no a tot arreu passa igual. 



Després d'una primera ronda amb molt poques sorpreses, arribem a aquesta ronda 2 amb encara en algunes taules enfrontaments un pèl desigualats, però la tensió i les ganes amb les que lluiten els jugadors entre ells és abundant. S'han vist partides lluitades ben bé fins al final i d'altres tàctiques que han acabat més aviat, donant espectacle a la gent que s'ha desplaçat fins a Cerdanyola. 
A la primera taula l'1 del rànking Arian González, del Sant Andreu, ha tornat a vèncer, en aquesta ocasió al local Joaquim Borges. Qui també s'ha adjudicat el punt ha estat el Mestre Internacional Lázaro Lorenzo, del Sant Josep de Badalona, i sense suar ni un pèl, i és que no se li ha presentat el rival. Hi ha que tenen sort (no dubtem però que el Lázaro hagués guanyat igualment!).



Un altre que ha guanyat la seva partida ha estat l'actual campió de Catalunya absolut, Orelvis Pérez, que jugava avui davant Enric García, administrador del conegut bloc a Catalunya Rabiosa Actualitat d'Escacs. Una partida que no ha estat fàcil per a l'hispanocubà, que ha hagut de jugar amb peça de menys davant el jugador de Peona i Peó. Després d'una escandinava, sembla que el jugador a priori inferior s'ha tret un recurs teòric del barret que ha fet dubtar en ocasions durant la partida al Campió de Catalunya, però després d'algunes imprecisions per part del blanc, el punt se l'ha endut el favorit. 



Personalment, avui jugava contra el jove jugador del Cerdanyola (té un any menys que jo) Adrián Jiménez, un jugador que malgrat la seva curta edat té un ELO Català de 2076 i un ELO FIDE de 1856. Una jove promesa, sens dubte. Dir també que l'Adrián va quedar tercer de Catalunya absolut a la categoria sots-10, sense contar que ha quedat campió de Catalunya per equips amb el seu club en nombroses ocasions. Finalment el resultat ha estat el de taules, en una partida llarga (tres hores) però poques jugades (divuit). Hem jugat una Najdorf (jo blanques) que he contrarestat amb el Ataque Sozín, característic de l'ex Campió Mundial Bobby Fischer. Quan firmem les taules el meu amic Rybka em dóna 1 punt d'avantatge. No ase falta desir nada más
Aspectes a destacar d'aquesta segona ronda són algunes de les partides interessants que hem pogut veure avui a la localitat vallesana de Cerdanyola. La que comentàvem abans entre l'Enric García i l'Orelvis Pérez en seria una, però també la jugada entre Ramón Povill i Guerau Oset, del Peona i Peó i del Montcada respectivament, o la jugada entre David Vigo, del Catalunya, i Jorge Morán, de La Colmena. Quan les pengin a Internet ja posarem l'enllaç. 

La setmana que ve ens esperen partides apassionants. En quant surti l'aparellament, també us el penjarem aquí encantats. 
Fins la propera! 
*Fotos cortesia d'Enric García. 


Enllaços interessants: 



XXXI Obert de Cerdanyola. Rondes 3 i 4.

$
0
0
Abans de fer el parón que es durà a terme aquesta propera setmana (recordem que no hi haurà ronda, la cinquena ronda es jugarà el dia 9 de novembre degut al Campionat de Catalunya per equips d'edats), faré una crònica sobre aquestes rondes 3 i 4. De moment i després d'aquesta quarta ronda, el torneig (parlem del Grup A) té un clar líder com és el FM Arian González, del Sant Andreu, i és que és l'únic que té el 100% dels punts, quatre de quatre. Malgrat tot, el IM Lázaro Lorenzo i el jugador del Catalunya fins ara invicte David Vigo intentaran complicar-li les coses al jugador cubà que passsa per un bon moment de forma. Al Grup B trobem a dos jugadors amb quatre punts de quatre possibles; el jugador del Club d'escacs Castellar Francisco Montllor i el jugador del Club d'escacs Ripollet Eloi Serrano

En un Grup A on sembla que a la zona mitja de la classificació està la cosa molt igualada, ja que la victòria es ven a un preu molt alt, dèiem que tenim un líder destacat com és el cubà Arian González i és que porta quatre victòries en quatre partides. Les seves víctimes; Carlos Batista, Joaquim Borges, Roger García Acosta (tots tres de la Penya d'escacs Cerdanyola) i el MK Miquel Vázquez, del Club d'escacs Sant Adrià. És clarament el favorit a guanyar el torneig, tot i que encara s'haurà d'enfrontar amb gent de molt nivell com és el cas del vigent campió de Catalunya Orelvis Pérez o el IM Lázaro Lorenzo, que va punxar amb un jugador que darrerament està molt fort, David Vigo, fins ara invicte i tan sols cedint mig punt davant l'esmentat prèviament Lázaro. En aquesta quarta ronda ha guanyat al FM local Julio Hernando. Sens dubte que aquest quartet de jugadors són els aspirants al títol. 


Pel que fa als demés del Grup, una àmplia majoria molt igualada, s'estan veient partides molt igualades i molt trepidants. No massa però en el cas de la Ronda 4, on en moltes partides es van poder veure Friendly draws degut a que a les 18:00 h. començava El clàssic. Un Barça - Madrid té molt pes, i és que jo em vaig veure obligat a demanar taules a les jugada 13 quan semblava que iniciava l'atac després d'un Gambit Jaenisch contra espanyola. Taules amb el local Daniel Villodres (1858 FIDE). No sé perquè poso ara l'ELO FIDE, si dins de poc ja ningú se'n recordarà d'ell.... o potser sí. 

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Un aspecte a destacar va ser que a la tercera ronda el jugador gallec Breixo Álvarez va arribar quan passava un minut per a que perdés el punt. I així va ser, el jove jugador del Club d'escacs Llinars Oriol Panadès es va adjudicar el punt sense moure ni una sola peça. Però encara que guanyés el punt by the face hem de dir que l'Oriol està en un gran estat de forma. 
I si parlem d'incidents evidentment esmentarem el que va succeir al Tancat per a Norma de Mestre Català en la partida Daniel García Ramos - José Valencia. Una mala captura al pas per part del blanc va suposar uns dies de desconcert a l'obert, però el que està firmat firmat està, cas tancat i no se'n parli més. Cap dels dos jugadors se'n va adonar i això va fer que la partida seguís com si res. El jove jugador local Daniel García Ramos ha decidit finalment retirar-se del torneig. 
Parlant encara del Tancat, esmentar que el Rei de les taules Frederic Corrigüelas segueix fent taules i, com un servidor, ja en porta tres de seguides, totes elles en molt poques jugades. Sempre fidel al seu estil. El líder momentani és Alejandro Sáez, del Catalunya, després de la derrota del local José Valencia davant Francisco Fernández, que comença a guanyar-se el nom de Matagegants. 


I pel que fa al Grup B com dèiem té dos líders, Eloi Serrano i Francisco Montllor, ambdós situats entre els deu primers del rànking (segon i novè respectivament) estan jugant partides molt correctes i tot apunta que a la propera ronda jugaran entre ells. També estan realitzant un bon torneig jugadors Marc TorralbaPau Blesa o Anaís García Ramos, que malgrat no ser favorits estan demostrant que tenen coses a dir en un Grup B també força igualat. Els principals perseguidors dels líders en aquest Grup B són Josep García Pérez, Sergi González García i José Castillo Jurado, tots tres amb tres punts i mig de quatre possibles, a mig punt dels dos líders. 




Un cop acabat el Campionat de Catalunya per equips d'edats el torneig tornarà a posar-se en marxa. 
Fins la propera! 

Víctor Collell

Campionat d'Espanya per equips sots-16

$
0
0
Per primera vegada a la història del Club, uns joves jugadors de Peona i Peó es van desplaçar fins a Benidorm per a disputar el Campionat d'Espanya sots-16 per equips. L'equip que va presentar va ser el següent; de primer tauler Ferran Cervelló (2047), de segon tauler Marc Torrents (1808), de tercer tauler jo mateix, Víctor Collell (1676), de quart tauler Albert Pita (1623) i de cinquè tauler Albert Puntí (1617). Tots nosaltres som (o érem) jugadors de primer any, a excepció del Pita, que encara era sots-14. Podíem dir per tant que érem dels equips més joves del torneig.

Partíem com a sisens del rànking de vint-i-quatre equips darrera d'equips fortíssims però també davant d'equips molt competitius i molt compactes que donarien molta, molta guerra.



Veníem sense el nostre entrenador estrella el GM Jaime Alexander Cuartas, que no ens va poder acompanyar fins a la localitat alacantina i que, si podia, ens entrenaria mitjançant Internet o mitjançant programes informàtics com l'Skype. Malgrat tot vindria el nostre fidel delegat Frederic Corrigüelas, que sempre transmet molta seguretat i tranquil·litat a l'equip que dirigeix. Qui es quedaria sense venir també seria l'Enric García, que va semblar que vindria però finalment no ho va poder fer.









A banda de Peona i Peó, uns altres tres equips catalans s'havien desplaçat fins a Benidorm per a disputar el mateix campionat; la Penya d'Escacs Cerdanyola, vigent campió de Catalunya, el Club d'escacs Llinars i el Club d'escacs Vila Olímpica. Per què no, tots quatre equips aspiràvem al títol o si més no al podi en aquest Campionat d'Espanya de clubs per edats.








El torneig va finalitzar el dia 8 de desembre amb el final de tots els torneigs que es disputaven aquella setmana a l'Hotel Bali de Benidorm durant el Festival Bali. L'equip campió va ser La Balanguera, de Balears, guanyant tots els matxos podríem dir que sense massa patiments. L'equip va demostrar ser el millor de la categoria, i és que tots els jugadors estaven a un gran nivell, sobretot els tres primers taulers. L'equip estava format per quatre jugadors:
Yue Shen (2262).
Adrián Ponce (2071).
Rumen Nikolov (2023).
Yvan Jiménez (1787).


El segon classificat va ser el Club Xadrez Fontecarmoa, un equip molt compacte i amb dos primers taulers que van demostrar estar a un gran nivell. La fortalesa del primer tauler aconseguint sis victòries en sis partides també va ser determinant. Van estar sempre lluitant, sempre amb opcions.
Julio Suárez (2128).
Lucas Abal (2134).
Juan Andrés Bayón (1738).
Andrea Dorado (1443).
Marcos Boo (1488).


I tercer classificat, també procedent de Galícia, l'Escola Xadrez Pontevedra Zona Informatic, que després de fer un inici de campionat més fluix que la resta es va recuperar i fins i tot, a banda d'aconseguir podi, va aconseguir un magnífic desempat que va ser el que el va portar fins a la tercera plaça. La victòria per 4 a 0 a la darrera ronda va ser clau. Tan sols va jugar una ronda amb un equip a priori superior, ronda que va perdre.
Alberto Portela (2001).
Miguel Rodríguez (1760).
Álvaro Maquieira (1687).
Pablo Vidal (1676).



Pel que fa als equips catalans, mala sort per al Cerdanyola i per al Peona i Peó, que tal vegada ambdós equips mereixien més. Van quedar quarts i sisens classificats respectivament, tots dos equips empatats amb el tercer classificat, l'Escola Xadrez Pontevedra Zona Informatic de Galícia. El Llinars tan sols va perdre un matx, però només en va guanyar dos, cosa que el va desplaçar fins a la setena plaça. El Vila Olímpica no va quallar un mal campionat i va finalitzar just darrera del Llinars, vuitè, lluitant en tots els matxos.
Cerdanyola:
Llàtzer Bru (2151).
Marc Pozanco (2070).
Roger García Acosta (2031).
David García Playa (2023).
Cora Castellet (1842).



Llinars:
Laura Martín (2013).
Marc Arnijas (1935).
Daniel Gutiérrez (1946).
Gerard Ayats (1867).
Andrea Lafuente (1855).






Vila Olímpica:
Màxim Ventura (2085).
Alexandre Ventura (1889).
Ian Hind (1624).
Adrià Medina (1495).





Pel que fa els interessos del Club, la possibilitat d'optar a la primera plaça s'esvaïa a la penúltima ronda després de perdre amb el Club Ajedrez Bargas - Soliss, de Castella la Manxa, en un final de matx (i inici) dramàtic. Jo perdia en menys d'una hora quan em fan un escac amb l'alfil, agafo el meu alfil per tapar i me n'adono de que quan tapo em fa un mat tan sols amb el cavall aprofitant que el meu rei estava tancat. Jo immediatament deixo anar l'alfil i el rival diu allò que fa tanta ràbia conegut amb el nom de Pieza tocada pieza movida, tot seguit abandono i deixo a l'equip amb un 1 a 0 en contra.
El Ferran, que tenia les coses complicades, atracava magistralment la seva partida i posava l'empat al marcador. El Torrents tenia una molt bona posició fins a tal punt que aconseguia guanyar peó, i l'Albert Puntí (descansava el Pita) tenia molt atac i molt més temps, així que somniàvem amb el 3 a 1.

La cosa es va capgirar de cop i volta.
El Puntí no podia aprofitar el seu atac i quedava amb algun peó de menys, cosa que feia difícil que guanyés. Mentrestant el Marc entrava en un final de torres guanyador. I la cosa es va anar complicant, complicant, complicant...
Fins a tal punt que l'Albert va perdre i el Torrents va fer taules (2,5 a 1,5). Derrota per la mínima i adéu a les nostres opcions.
Per sort, la darrera ronda es guanyava per 3 a 1 i acabàvem en sisena plaça empatats amb els tercers en un campionat on vam suar de valent per guanyar matxos.
Tornarem!

Víctor Collell


Enllaços: 

Fotografies:


Hotel Bali vist des d'on estava el nostre hotel, l'Hotel Torre Dorada. 


Habitació de l'Hotel Torre Dorada. 


Albert Puntí, conegut com el dormilega de Peona i Peó.



Bon despertar el que tenia el Frederic


Hotel Bali.


Preparacions.


Abans de la ronda, concentració màxima.


Anàlisi de partides i partides retransmeses.

Memorial David García Ilundain d'escacs base

$
0
0


El passat dissabte dia 14 de desembre es va disputar a les Cotxeres de Sants el Campionat de Catalunya d'escacs actius d'escacs base, conegut també amb el nom de XI Festival David García Ilundain. Les cotxeres van reunir a jugadors de sots-8 fins a sots-20 d'arreu de Catalunya, un èxit rotund, i és que el local situat al barri de Sants estava ple a vessar.





Com cada any i sense excepció, els joves escaquistes van gaudir d'una jornada sencera a Barcelona, i és que fins a la capital catalana s'hi va desplaçar gent d'indrets com Girona, Lleida i Tarragona a banda d'altres pobles amb molta tradició escaquística com podrien ser Mollet, Sabadell, Llinars del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Vilafranca, Vallfogona o Figueres.
L'ambient que es va respirar va ser senzillament espectacular, a banda de la competitivitat que té en sí la competició, amics de terres llunyanes es retroben mitjançant un torneig d'escacs que uneix el poble català i d'aquesta manera també serveix per comprovar qui són els joves Reis de Catalunya en el ritme ràpid de 15 minuts + 5 segons per jugada.

Anem a evaluar el Campionat categoria per categoria:

Categoria sots-20
La categoria sots-20 agafava jugadors d'aquesta categoria, però també incloïa jugadors de les categories sots-18 i sots-16. Una categoria realment molt dura, on una victòria sempre s'havia de celebrar i és que costava molt guanyar una partida.
No obstant aquesta barreja de categories, el primer del rànking era el conegudíssim Pere Garriga del Mollet, jugador sots-16 i que ja té el títol de Mestre Català. A la llista de favorits l'acompanyaven dos jugadors sots-20 com són Carles Díaz Camallonga i Pau Juan Bartrolí, jugadors del Sabadell i del Catalunya respectivament. Malgrat tot, hi havia una quantitat important de jugadors sots-16 a les primeres posicions del rànking inicial, com Oriol Porta, de l'Ateneu Colón, Llàtzer Bru, del Cerdanyola del Vallès, o Màxim Ventura i Gal·la García-Castany, jugadors del Vila Olímpica i del Sabadell respectivament.
I finalment el Campió de Catalunya d'escacs actius en la categoria sots-20 va ser el jugador del Club d'escacs Peona i Péo el sots-20 Albert Ezquerro, amb uns magnífics set punts de vuit possibles, perdent tan sols una ronda davant el sots-campió del torneig i primer del rànking el Mestre Català sots-16 Pere Garriga. Torneig més que complet de l'Albert, que partia com a 9 del rànking i que va finalitzar amb una performance de 2520. Va guanyar a forts jugadors com el Mestre Català Carles Díaz Camallonga, que va acabar tercer de la general, al cinquè del rànking Llàtzer Bru o a l'onzè Aleix Jareño.
El premi per equips d'aquesta categoria se'l va endur el Cerdanyola del Vallès, equip format per Marc Pozanco, Roger García Acosta i Llàtzer Bru. Segon classificat va ser el Peona i Peó amb tan sols mig punt menys que l'equip vallesà. L'equip barceloní format per Albert Ezquerro, Ferran Cervelló i Marc Torrents va estar a punt de donar la sorpresa en la darrera ronda.
Personalment vaig finalitzar amb quatre punts de vuit possibles, jugant sempre amb rivals superiors si ens referim a l'ELO. Vaig finalitzar amb una performance de 1999, gens malament, i el que és més important jugant bones partides, i és que en algun empat i fins i tot en alguna derrota mereixia més. No obstant, molt satisfet!





Classificació final Categoria sots-20






Categoria sots-14
En una categoria sots-14 on a banda d'una gran igualtat ben bé fins al final es va poder veure molt nivell pel que fa als jugadors participants, el campió va ser el jugador del Tres Peons Xavier Martínez Pla amb set punts i mig de vuit possibles fent partides realment espectaculars i no sense donar quasi cap opció als seus rivals. Tan sols va empatar amb el jugador del Cerdanyola del Vallès Daniel García Ramos, primer del rànking i que va finalitzar en segona posició a tan sols mig punt del primer. El tercer classificat va ser el jugador del Figueres Oriol Serra amb sis punts de vuit i perdent tan sols una partida. A la darrera ronda va entaular amb el primer del rànking i segon classificat, Dani García Ramos. 
Es van veure més allunyats de les places de podi gent que partia com favorita, com Guillem Porta de l'Ateneu Colón, Guillem Salagran del Gerunda, club gironí, o Adrián Jiménez, del Cerdanyola del Vallès. En canvi, gent que potser no era favorita va demostrar estar en un gran estat de forma, com el cas del jugador del Sant Boi Jaume Ros o el jugador de Peona i Peó Adrià Pérez.
La classificació per equips la va encapçalar el Peona i Peó amb un equip format per Xavier Povill, Adrià Pérez i Daniela Velasco, seguit de ben a prop pel Cerdanyola, equip format per Daniel García Ramos, Adrián Jiménez i Carla García Acosta.

Classificació final Categoria sots-14

Categoria sots-12
Curiosament en aquesta categoria també s'ha vist un nivell més elevat del que és habitual. Tres o quatre jugadors, tots ells primers del rànking, no han defraudat i han practicat uns escacs brillants. Realment hi ha jugadors de molt nivell i són joves promeses dels escacs catalans.
Els dos primers classificats han sigut els dos primers del rànking inicial, Gerard Ayats, primer classificat, del Club d'escacs Llinars, i Albert Castillo, segon classificat, del Club d'escacs Vila Olímpica. El primer classificat va acabar amb set punts i mig de vuit possibles entaulant només amb el segon classificat. Aquest últim, a banda d'empatar amb el primer, va perdre amb el jugador també del Llinars Pau Martín, quart classificat. Tercer classificat va ser el jugador del Montmeló i tot un excampió de Catalunya en la seva categoria Sergi López Pajuelo, del Montmeló, amb sis punts i mig. Va estar jugant sempre amb jugadors forts i va demostrar estar a un gran nivell.
El Llinars del Vallès va ser qui és va endur el primer premi per equips. La coneguda jugadora d'EDAMI Andrea Jausàs, que va acabar en cinquena posició, va entrar al podi de cinc jugadors essent una jugadora femenina. Felicitats!

Classificació final sots-12

Categoria sots-10
Novament el guió és molt similar. Poques, molt poques sorpreses en aquesta categoria sots-10 on hi destaquen una sèrie de jugadors que comencen a guanyar-se un nom al panorama escaquístic. El campió d'aquesta categoria de manera justa i sent el primer del rànking ha estat el jugador del Foment Martinenc Víctor Álvarez Albiol amb set punts de vuit partides tan sols entaulant dues rondes i sense perdre cap matx. Un dels jugadors capaços d'empatar amb el campió va ser el jugador del Llinars Àlex Maria Oproae, segon classificat del torneig amb sis punts i mig de vuit possibles. En tercer lloc, i ens alegrem molt per aquest fet, ha finalitzat la jugadora del Sant Boi Joana Ros amb sis punts i mig de vuit. Ha sigut de tots els jugadors dels que millor han jugat i és que ha tingut molta continuïtat, empatant amb el campió, però una malaurada derrota a la darrera ronda davant Llibert Céspedes del Tres Peons, quart classificat, va fer que baixés fins a la tercera plaça.

Classificació final sots-10

Categoria sots-8
A la categoria sots-8 es veuen a jugadors amb molt poc ELO a les primeres posicions, tot i que els jugadors amb ELO havien de demostrar com l'havien aconseguit. I és que els dos primers classificats van ser els dos primers del rànking, com a la categoria sots-12. El primer, Arnau Castillo, del Vila Olímpica, amb un ELO de 1874, va aconseguir set punts i mig de vuit, entaulant tan sols una partida amb el segon classificat que curiosament també només va cedir mig punt i davant el primer classificat (per desempat), parlem del jugador del Peona i Peó Nicolás Jiménez, amb un ELO de 1843. El tercer classificat va ser una sorpresa, jugador de la Colònia Güell i amb un ELO de 1747 Martí García Gómez, amb sis punts de vuit possibles i amb un molt bon desempat.
El premi per equips se'l va endur l'equip de Peona i Peó, equip format per Nicolás Jiménez, Ramón Martínez i Bernat Pou.

Classificació final sots-8


Només ens queda doncs esperar un any per a la propera edició d'aquest Campionat de Catalunya d'escacs actius.
Salutacions cordials,
Víctor Collell.

Enllaços:
Crònica a Rabiosa Actualitat d'Escacs
AJEDREZND
Federació Catalana d'Escacs

*Imatges cedides per Enric García.
Viewing all 75 articles
Browse latest View live