Els dies 25 i 26 d'octubre es va celebrar el Campionat de Catalunya per equips d'edats, des de la categoria sub-8 a la sub-18 a la localitat tarragonina de l'Ametlla de Mar. Per tant canviàvem de seu, de Vila-seca a l'Ametlla, un canvi d'aires que ha convençut a la majoria de participants i acompanyants, i és que encara que el Palas no sigui un mal hotel ja el teníem molt vist. Per no haver-hi un nombre tan elevat de jugadors com a l'individual i per acollir als jugadors tan sols dos dies m'ha semblat un molt bon hotel, amb sales de joc força bones (en certs llocs tal vegada hi mancava il·luminació) i ens ha facilitat tot el que ha estat al seu abast.
La crònica, però, serà quasi exclusiva del campionat viscut a la categoria sub-16 (trepidant i amb un desenllaç si més no "curiós") i més concretament el campionat que vaig viure personalment. Com en els v(b)ells temps.
![]() |
| Primer tauler? |
Sortia de casa a les 16:45 h. de divendres per dirigir-me fins a Sants-Estació on l'Adrià Pérez (segon tauler de l'equip) i jo (tercer tauler de l'equip) ens trobaríem amb en Marc Torrents (quart tauler de l'equip) per a que els seus pares ens fessin de xofer i ens duguessin amb el cotxe fins a l'Ametlla de Mar.
A la llista prèvia dels equips del campionat, Peona i Peó era l'únic equip que tenia més de 4 jugadors a les seves files. No en tenia 5; en tenia 6. A priori, l'alineació inicial seria la següent:
MC Ferran Cervelló (2323).
Daniel García Ramos (2258).
Adrià Pérez (2034).
Víctor Collell (2024).
Marc Torrents (2008).
Albert Puntí (1975).
![]() |
| "Els hem ben enredat...!" |
El que poca gent s'esperava era que en Ferran no estaria disponible per aquest torneig i per tant tots els jugadors jugaríem un tauler per sobre del que estava previst (de fet, de la baixa del Ferran em vaig assabentar la mateixa setmana que començava el campionat). El dimecres, quan van ser publicats els aparellaments del Campionat Territorial de Barcelona i en Ferran va sortir aparellat, la gent ja va començar a sospitar alguna cosa.
L'Albert Puntí ja va informar que dissabte no li seria possible anar però sí que podria mirar de venir diumenge "si la cosa pintava molt malament".
Vam sortir de Barcelona cap a les 18:45 h. i no va ser fins passades les 9 de la nit que vam arribar a l'Ametlla.
Sembla ser que es va produir un accident a l'autopista i a l'hora d'agafar la carretera l'embolic que va tenir en Xavier Torrents, pare d'en Marc, va ser monumental. Si fins i tot els tres ens vam adormir que semblava que hagués sigut una eternitat i encara quedava mig viatge.
Molta gent de Peona i Peó va arribar el dia abans, com també gent que l'Ametlla no li quedava gens a prop, gent de Figueres, Girona o Lleida.
![]()
La primera ronda, com en tots els campionats per equips on els aparellaments es defineixen abans de començar (juguen tots contra tots) sempre t'ha de tocar l'equip "B". Nosaltres érem l'únic equip que portava dos equips, i ens enfrontaríem a la primera ronda. Per tant de preparació més aviat poca, i no perquè fossin dolents.
A banda del nostre matx el Cerdanyola del Vallès s'enfrontaria al Badia i el Figueres començaria posant a prova a un Gerunda que venia amb ganes de deixar de ser "el pupas" del campionat i que portaven el seu equip de sempre per guanyar el torneig d'una vegada per totes. Com l'Atlètic de Madrid en la passada campanya del campionat de lliga.
No ens vam esperar gaire per anar a dormir.
Ens llevàvem aviat per anar a esmorzar i mentalitzar-nos per la partida. Començava a les 10:45 h. i al baixar al hall de l'hotel ens vam trobar amb riuades de gent demanant les claus de les respectives habitacions. La ronda va començar el més puntual possible.
En el nostre matx ja hi havia sorpreses de bon començament. Els taulers 1 i 3 de l'equip B, la Daniela Velasco i la Joana Llum Cardó respectivament, no apareixien per la sala de joc quan passaven 5 minuts de la ronda. Al cap de poc entraven per la sala dissimuladament i com qui no vol la cosa començaven a jugar la seva partida.
El matx no va ser ni molt menys fàcil. La primera partida que es va posar de cara va ser la meva davant la jugadora esmentada abans, la Llum, que tot i estar desentrenada no estava tan rovellada com em pensava. Sí que és cert que d'obertura vaig obtenir una important avantatge després de que no veiés un escac doble evident que em permetria quedar amb peça de més i posteriorment amb torre.
![]() |
| 12. b4?? |
I quan semblava que havia d'abandonar en qualsevol moment... ¿qué dise el consepto maestro ruso Kollellov? Primer consepto de la defensa: seguridad del rey. El meu rei estava al centre i desprotegit, i la Llum va combinar fins a tal punt que vaig quedar... perdut.
![]() |
| 19... Re7?? |
El cas és que després de 20. Df1 (no va veure Txd6, seguit de Ag5 + si em mengés la torre) jo tampoc vaig veure l'amenaça (segurament per excés de confiança) i després de Th7 per defensar f7 sí que em va jugar, evidentment, Txd6!
Malgrat tot, no va saber resoldre i em vaig salvar pels pèls i bàsicament pel temps. Abans de que acabés, però, veia les posicions de les altres partides incertes, fins a tal punt que es va arribar a patir una mica. Però en Dani va donar un cop sobre la taula (no literalment) i va imposar-se a una Daniela que havia estat jugant una gran partida.
Poc després acabava el Torrents que s'imposava a la Laura després d'una partida que es complicaria més del que podia aparentar. L'Adrià i jo acabàvem pràcticament al mateix temps, posant un 4-0 una mica fals al marcador.
Pel que fa als altres equips, el Cerdanyola del Vallès s'imposava de manera clara al Badia (tan sols els primers taulers firmaven taules quan el resultat ja estava decidit) i el Gerunda suava per guanyar a un Figueres que tan sols començava a demostrar del que era capaç. Finalment victòria per la mínima, 2,5 a 1,5, amb victòries d'Eduard Prujà i de Rasen Mediñà per part del Gerunda i de Josep Maria Salleras per part del Figueres.
La segona ronda seria a les 15:30 h. El Badia s'enfrontaria al Figueres, el Cerdanyola al Peona i Peó B i nosaltres davant el Figueres, rival més que perillós.
Dinàvem aviat per a poder descansar entre l'àpat i la partida a l'habitació, ja sigui preparant o senzillament relaxant-nos.
La ronda va començar puntual.
Les partides, potser tret de la meva, van anar molt ràpid. Vull dir que es van canviar moltes peces ràpidament i ben aviat es va entrar a un final. En Marc semblava que guanyava un peó, però en Salleras tenia iniciativa i en Marc no va ser capaç de defensar-se bé. El resultat ens era advers.
L'Adrià i en Dani semblava que tenien finals complicats contra en Cristian Granados i l'Oriol Serra respectivament, i la meva posició davant David Núñez era molt igualada. En aquest torneig el factor temps (75 minuts a finish) era molt important.
Després de donar algunes voltes i semblar que no s'acabés mai, la tècnica de l'Adrià en els finals va tornar a sortir a la llum i es va imposar al cap d'una bona estona de partida. Quan semblava que la meva posició es complicava, el meu rival va cometre un greu error quan ja tenia menys de cinc minuts (i per tant ja no apuntava) que em va permetre guanyar la dama, i aquest va abandonar a l'instant.
![]() |
| 28... Dd6?? |
Però en Dani semblava que no tenia tanta confiança en mi i va anar a per totes en la seva partida contra l'Oriol Serra, i fins i tot sembla que guanyava, però en el moment clau no va trobar la jugada bona i li va costar el punt sencer. Finalment empat més que just diria jo, i és que en ocasions el resultat va perillar pel que fa als nostres interessos.
En aquella mateixa ronda, el Gerunda guanyava contundentment (4-0) al Badia i el Cerdanyola s'imposava al nostre B sense massa patiments (3-1).
Havíem d'anar a dinar aviat, i és que la tercera ronda seria a les 15:30 h. i davant possiblement el favorit a guanyar el campionat davant l'absència d'en Ferran; el Gerunda. Equip que mai ha guanyat el Campionat de Catalunya (en la seva generació) i que venia amb moltes ganes de fer-ho, portava 2 de 2 i nosaltres ens hi enfrontàvem amb la certesa de que els podíem guanyar.
La ronda va començar un pèl tard degut a que en aquell mateix moment s'estava oferint a la zona de la cafeteria "El Clàssic", el Madrid - Barça. Alguns dels jugadors i dels delegats van oblidar-se per un moment de que hi havia un torneig en joc i la ronda es va retrassar escassos minuts. Però cap allà a les 18:35 h. aquesta va començar.
La meva partida davant Eduard Prujà va ser estranya d'un bon inici (fet d'altra banda que comença a ser habitual). Quan tot semblava que acabaria en unes taules "teòriques" ell no va repetir per tercera vegada la posició i va quedar lleugerament inferior, tot i que la meva jugada no va ser massa bona. Un error seu em va permetre quedar amb qualitat d'avantatge en un inici, i després per simplificar vam arribar a un final de rei i torre (ell) contra rei, cavall i alfil (jo) amb tres peons d'avantatge per part meva. Va ser la primera partida en acabar; ens avançàvem al marcador.
![]() |
| 15. f3? |
Les altres partides van acabar força més tard que la meva. El segon en acabar va ser en Marc que va jugar una molt bona partida davant l'Eduard Salagran. Va caçar-li una peça, i malgrat que semblava que l'atac del jugador gironí era molt i molt perillós, amb poc temps al rellotge va estar inspirat i es va endur el punt sencer mentre en Cuartas i en Frederic patien.
En Dani, però, no va poder amb el que acabaria sent el millor primer tauler del torneig, en Rasen Mediñà, que es va mostrar ferm en totes i cadascuna de les partides del campionat. I la darrera partida, amb el marcador de 2 a 1 a favor nostre, va ser la de l'Adrià davant en Guillem Salagran. L'Adrià va fer un gran paper durant tot el campionat, i és que al segon tauler no hi havia partida fàcil ni de lluny.
S'havia arribat a un final de partida emocionant, amb moltes peces al tauler i amb poc temps per als dos. Els alfils eren "de diferente sabor" i si es canviaven peces (dames bàsicament) la possibilitat de taules augmentava. En Guillem, però, va demostrar una tècnica realment bona i arriscant-se en els moments adequats i perquè no tenia altre remei si és que volia empatar el matx, va acabar enduent-se el punt de manera magistral. El resultat va ser just, però amb un sabor agredolç per a nosaltres, ja que ara el Gerunda depenia de sí mateix si volia guanyar el torneig.
El Peona B va guanyar el seu primer matx davant el Badia per la mínima, que quedava com a únic equip amb 0 victòries, i el Figueres guanyava sorprenentment al Cerdanyola també per la mínima, posava més emoció al torneig i tot estava per decidir.
A la nit vam preparar les partides contra el Cerdanyola amb el GM Cuartas, i és que tot i que la següent ronda jugàvem davant el Badia vam acordar en que la prepararíem o bé nosaltres sols o bé no la prepararíem confiant en la nostra habilitat.
Ens llevàvem en aquesta ocasió més aviat per anar a esmorzar i tot seguir començar la partida.
El fet que el Badia no portés cap victòria no volia dir que no ens pogués complicar la vida tal i com ho va fer l'equip B.
El primer en acabar va ser el Torrents. Va guanyar un peó a l'obertura i quan tot semblava que es decidiria en un final de piesas menores on el Marc tenia avantatge, el rival es deixa un doble de rei i torre i abandona a l'acte. La meva rival li recriminava que seguís ni que fos una estona, però quan va veure que a la nostra partida li guanyava la dama amb una descoberta de cavall també abandonava ràpidament i posàvem el 2-0 al marcador poc més d'una hora que comencés el matx.
![]() |
| 21. Cf3?? |
L'Adrià arribava a un final (un més) de torres amb peó de més i en Dani tenia una partida força igualada però semblava lleugerament superior.
El resultat final va ser de 4 a 0, la tècnica de l'Adrià es va imposar sense problemes i en Dani va acabar resolent perfectament. El primer tauler del Badia, l'Eric Alves, va ser el jugador que més punts va fer del seu equip durant el torneig, i és que va fer un punt i mig dels dos que va fer el seu equip, entaulant per exemple amb el primer tauler del Cerdanyola, en Llàtzer Bru.
El Peona i Peó B no va poder puntuar malgrat lluitar força contra el Figueres (3-1), un Figueres que arribava a la darrera ronda tercer classificat i havent de jugar l'última davant el Badia. La sorpresa de la jornada la protagonitzava el Gerunda al vèncer ni més ni menys que per 4 a 0 al Cerdanyola del Vallès. Aquell matí tots els de l'equip animàvem al Cerdanyola ja que el Gerunda si guanyava els matxos que quedava ja era campió. A la darrera ronda s'enfrontaria al nostre B, i nosaltres al Cerdanyola.
Vam dinar abans de les 13:00 h. degut a que la ronda començava a les 15:00 h., i vam estar fent temps a la sala d'anàlisi jugant passa-peces o senzillament estant asseguts al hall de l'hotel.
Els rellotges es van posar en marxa a les 15:00 h.
![]()
El matx entre el Peona i Peó A i el Cerdanyola del Vallès va ser apassionant. Al quart tauler en Marc semblava que s'havia complicat la vida davant en Pol Borges, però aquest últim va cometre un error al final; deixar doblar les torres d'en Marc a segona. Ja havia recuperat el peó que havia tingut de menys en certs moments i ara podia optar a guanyar. Amb poc temps al rellotge va jugar a guanyar, i després de canviar una torre i quedar-se amb dos peons de més, (val a dir que l'altre només en tenia un però el tenia a setena) va ser capaç de guanyar un final clarament guanyador. La torre del Torrents parava el peó blanc per darrera i amb els dos que tenia de més no li va costar massa guanyar.
![]() |
| Adrià Pérez |
Quedaven tres partides en joc, i jo estava entrant en un final força pitjor (fins i tot perdia peó) davant Cora Castellet. L'Adrià jugava un final (com sempre) davant l'Adrián Jiménez, aquest últim tenia torre i alfil contra torre i cavall amb igualtat de peons. Quan el jugador del Cerdanyola intentava forçar per guanyar, l'Adrià va reclamar taules per triple repetició, l'àrbitre va declarar que la reclamació era bona i es van firmar les taules. Òbviament l'Adrián no va repetir expressament, però la mateixa posició es va arribar a repetir fins a en tres ocasions.
I les dues partides restants (Jo davant la Cora i en Dani davant en Llàtzer) van ser les dues últimes partides en acabar de la sala. Semblava que el podi ja estava assegurat abans de començar el matx, de fet l'Adrián Jiménez em comentava que ens havien de guanyar per 4 i mig a 0, fet impossible, per quedar com a mínim tercers. Però el Figueres havia guanyat al Badia i ara mateix dubto de que si perdíem quedaríem finalment tercers.
Les dues partides, separades per un tauler buit, el segon, estaven envoltades de gent; jugadors, entrenadors, delegats d'ambdós clubs... i es va produir en una ocasió que els quatre jugadors allà presents tenien menys de cinc minuts al rellotge. Tots els jugadors tiraven sense apuntar.
![]() |
| En Frede em va dir que fes de Hanamichi... |
No tinc ni la més remota idea de com
anava la partida d'en Dani. En un primer moment la meva partida semblava que ja estava decidida i que la Cora ho tenia tot de cara per guanyar, però ja se sap que quan tens menys de cinc minuts encara pot passar de tot.
Poc a poc vaig anar recuperant la desavantatge que tenia fins a tal punt que vaig quedar en una posició guanyadora. Semblava que un dels dos peons que tenia a sisena havien de coronar, però novament el temps em va jugar una mala passada, i és que en diverses imprecisions meves ella va poder entregar-me qualitat per a eliminar tots dos peons i arribar a un final amb rei i torre (jo) contra rei, cavall i dos peons (ella). Fer cinc de cinc semblava aleshores impossible.
Ella va començar a fer escacs amb el cavall (de fet és molt provable que tant ella com jo féssim alguna il·legal en aquelles jugades, ens quedava un minut a cadascun). I en un d'aquests escacs vaig moure el rei a la casella prohibida, permetent que em fes un escac doble, guanyant la torre per tan sols un peó i quedant perdut en un final. 40 segons cadascun.
I quan ja portava el rei per acompanyar el peó per a que aquest coronés, es va produir el que va ser segurament l'escena "còmica" del campionat si és que es pot dir així. No vaig entendre el que feia quan ha estava fet. Em va sortir de l'ànima.
I és que una veu va ressonar pausadament a la sala de joc, enmig del silenci sepulcral tan sols interromput pel soroll de les plantofades que donàvem els jugadors al rellotge:
![]() |
| I efectivament, vaig fer de Hanamichi |
—Reclamo taules per especulació del temps.—vaig dir, parant el rellotge.
Pràcticament tota la gent present es va posar les mans al cap, incrèduls a l'escoltar la meva reclamació. Fins i tot vaig poder veure al GM Fernando Peralta, entrenador del Cerdanyola, negar amb el cap. En Llàtzer, també incrèdul, va mirar la posició i no va entendre res, arribant a enfadar-se. No hi havia cap àrbitre present. Al cap de poca estona va venir un, curiosament de pràctiques, i abans de deixar que continués la partida es va fixar bé en la posició. Poca cosa podia dir.
Evidentment, no van passar ni deu jugades que jo ja m'havia rendit, i és que ella coronava i amb 20 segons el mat de rei i dama és senzill. No vaig ni intentar doncs ni que se li acabés el temps.
I tot seguit de que acabés la nostra partida en Dani feia escac i mat a en Llàtzer i certificava la nostra victòria i la nostra segona posició al campionat, ja que el Gerunda va desempallegar-se de Peona i Peó B guanyant-los 4 a 0 i quedant, per fi, Campions de Catalunya.
Entenc perfectament que en Llàtzer s'enfadés un cop el matx havia acabat, la reclamació no era vàlida (posats a fer era una bajanada monumental reclamar taules amb tan sols el rei) però la intenció no va ser ni molt menys distreure a cap dels jugadors. De fet, quan l'Adrià va reclamar les taules i es va haver de determinar si aquestes eren vàlides també es va organitzar una mica de rebombori, però si romanies concentrat no tenia perquè afectar-te. Demano disculpes si és que ho vaig fer, però ni de lluny que pretenia jugar brut. Un cop acabada la partida em vaig adonar de la pífia, i certament posant-me des del punt de vista de "l'espectador" una mica de vergonya sí que en feia, però el que està fet fet està i no cal donar-li més voltes.
I d'aquesta manera va concloure el campionat. Sembla ser que mai veurem un Cerdanyola del Vallès - Peona i Peó sense que passin coses estranyes.
Resultats finals:
Sub-18:
Campió: Cerdanyola del Vallès (Roger García Acosta, David García Playà, Daniel Villodres).
Sots-campió: SCC Sabadell (MC Carles Díaz Camallonga, Gal·la García-Castany, Marc Pozanco).
Tercer classificat: Llinars del Vallès (Marc Arnijas, Oriol Panadès, Guillem Las Heras).
Trio de gal·la: MC Carles Díaz Camallonga (5 de 5), Nestor Dougàs (4 de 5) i Daniel Villodres (4 de 5).
Sub-16:
Campió: Gerunda (Rasen Mediñà, Guillem Salagran, Eduard Prujà, Eduard Salagran).
Sots-campió: Peona i Peó "A" (Daniel García Ramos, Adrià Pérez, Víctor Collell, Marc Torrents).
Tercer classificat: Figueres (Oriol Serra, Cristian Granados, David Núñez, Josep Maria Salleras).
Quarteto de gal·la: Rasen Mediñà (5 de 5), Guillem Salagran (4,5 de 5), Eduard Prujà (4 de 5) i Josep Maria Salleras (5 de 5).
*Al tercer tauler jo vaig els fer els mateixos punts que l'Eduard, però a l'estar inscrit en Ferran a l'equip aspirava al millor tauler de l'equip a priori titular, per tant el quart. Davant els 5 de 5 d'en Salleras em vaig quedar sense diploma.
Sub-14:
Campió: Peona i Peó A (Xavier Povill, Carlos Martínez, Jordi Lladós, Daniel Codina).
Sots-campió: Gerunda (Jaume Rovira, Aleix Torres, Bernat Rodríguez, Richard Coll, David Fernández).
Tercer classificat: Llinars del Vallès (Gerard Ayats, Pau Martín, Pau Toquero, Gil Espada).
Quarteto de gal·la: Gerard Ayats (4,5 de 5), Carlos Martínez (5 de 5), Pau Toquero (4 de 5) i Daniel Codina (4,5 de 5).
Sub-12:
Campió: La Lira (Héctor Sama, Alexandre Bonada, Pol Brunet, Dafne Medinilla, Martí Duran).
Sots-campió: SCC Sabadell (Sergio Martínez, Guillem Juanicó, Ricard Olivé, Joel Bautista, Samuel Sentís).
Tercer classificat: Masdenverge (Diego Zafra, Arnau Fosch, Marc Salvador, Andrea Sánchez, Pau Morales).
Quarteto de gal·la: Héctor Sama (4,5 de 5), Guillem Juanicó (4 de 5), Pol Brunet (4,5 de 5) i Javier Ruiz (5 de 5, del Cerdanyola del Vallès).
Sub-10:
Campió: Peona i Peó A (Nicolás Jiménez, Jan Insa, Nagore Martínez, Ramón Martínez, Andy Turner).
Sots-campió: SCC Sabadell (Rubén Lajarín, Alex Arteaga, Marc Lajarín, Martí Escuder).
Tercer classificat: Cerdanyola del Vallès (Adrián Villodres, Erik Casanellas, Guillem Egea, Arnau Guerrero, Pau Buerba).
Quarteto de gal·la: Jan Travesset (4,5 de 5, del Sant Andreu), César Cervera (5 de 5, del Peó Vuit), Diego Alonso (5 de 5, del Gerunda) i Antoni Navajas (4,5 de 5, de la Vall del Tenes).
Sub-8:
Campió: Vilafranca A (Foix Torrents, Daniel Esteve, Guillermo Gili).
Sots-campió: Peralada A (David Acevedo, Lluc Ferrer, Andrei Koshelev).
Tercer classificat: Llinars del Vallès A (Asier Casares, Miquel Company, Laura Toquero).
Trio de gal·la: David Acevedo (5 de 5), Daniel Esteve (4 de 5) i Guillermo Gili (4 de 5).
Només em queda felicitar als campions. Fins l'any que ve!
Salutacions cordials,
Víctor Collell.
Enllaços:
Imatges:
![]() |
| Podi sub-10 |
![]() |
| Podi sub-14 |
![]() |
| Podi sub-16 |
![]() |
| Podi sub-18 |
Campió: Xavier Martínez Pla, del Tres Peons, amb sis punts i mig de vuit possibles i acabant invicte. Va defensar el primer tauler en pràcticament totes les rondes.
Campió: Xavier Povill, de Peona i Peó, amb set punts de vuit possibles i estan a un altíssim nivell. Líder del torneig en tot moment, va estar esplèndid en els moments clau.
Categoria sots-12
Campió: Llibert Céspedes, del Tres Peons, amb set punts i mig de vuit possibles i sense donar opcions als seus perseguidors sent superior en cadascuna de les partides.
Categoria sots-8
.JPG)
